Ja sé que les comparacions són odioses, però després d’haver estat 2 mesos a Indonèsia se’m fa molt difícil no fer-ho! Aterrar a Bangkok et fa sentir com tenir un peu a Europa i un altre en zona desconeguda. Vaig arribar a un aeroport grandiós i modern, ple de turistes, molts d’ells parlant castellà, i les dones amb la roba molt més curta que a Indonèsia.
1. El transport
Ah! Quina delícia anar per les carreteres i autopistes de 4 carrils sense sentir els clàxons dels cotxes i motos! A Tailàndia la circulació és ordenada, silenciosa i ràpida. A vegades tens fins i tot cinturó de seguretat!
A Indonèsia no saps a quina hora surt el bus ni a quina hora arriba. Entre Bukkitingui i Parapat, uns 500 km, em van dir que tardaria 15 hores i en vaig tardar 22! L’autobús, amb una moto i unes quantes gallines a bord, i que ja portava un dia viatjant des de Bengkulu, va arribar a l’hora, però només sortir va parar una hora per dinar en un “warung” (taverna). Després va haver parades per visitar i xerrar amb coneguts, sopar, resopar, esmorzar, pregar a la mesquita i esquivar els sots de la carretera! Tot això amanit amb que l’autobús era amb aire condicionat i tothom fumava a dintre!
autobus indonesia
Autobús de Bukkitingui! Olé, ni a Espanya són tal folclòrics!
Autobus Tailandia
Autobús de Rayong a Surin, Tailàndia
A Tailàndia i com a curiositat, em vaig trobar un elefant a la parada del bus de Surin! 
elefant parada bus
 
 2. La religió
Buda il.luminat
Buda il·luminat
Si a Indonèsia eren bàsicament musulmans, amb parts cristianes i hinduistes, a Tailàndia són bàsicament budistes amb altres religions minoritàries. 
Una cosa que em va encuriosir bastant és el fet que mengin tanta carn: ja per esmorzar normalment mengen “noddles” (fideus) o arròs amb porc, vaca o pollastre. Pensant en el budisme i considerant que es creu en la reencarnació, se’m va fer una mica estrany. M’ho van justificar dient que els monjos no maten els animals i que per tradició històrica, quan anaven als pobles a demanar menjar havien de menjar el que els hi donessin. 
També sorprèn la convivència entre els temples budistes per tot arreu i el consumisme més exacerbat, amb gent comprant per tot arreu i amb mòbils amb internet fent anar els dits amunt i avall, almenys a les ciutats.
3. La ballaruga
A indonèsia hi ha una pila de balls tradicionals a teatres i carrers, i és molt divertit veure els vídeos a dintre de les furgos a Sumatra, on es veu noies cantant i ballant amb el micro a la mà i tot de nois amb gorra ballant encarcarats a una distància prudencial de la noia.
Però a Tailàndia els guanyen, ja que semblen els brasilers d’Àsia: festivals per tot arreu amb tot de coreografies ben estructurades que semblen fàcils de fer, però si ho proves et fas un embolic de cal Déu amb les mans i els peus!
Aquests estudiants universitaris celebren el “lent”, que és una època a finals de juliol on els monjos es queden als monestirs per evitar trepitjar els camps d’arròs acabats de sembrar en la seva recapta de menjar:

 I posats a ballar, ballen fins i tot els elefants!

Aquests elefants son de la “Elephant Village” a Ta Klang , que antigament eren atrapats pels “mahouts” a les selves al nord-est i sud-est de Tailàndia i domats per ajudar en les feines del camp. 
Foto històrica dels Mahouts en acció
4. El menjar
A Indonèsia el menjar és una mica picant, però a Tailàndia guanyen amb diferència. Si inventessin una especialitat olímpica d’ingesta de productes picants, estic convençut  que els tailandesos pujarien al podi. Sort que portava un pot amb pastilles per l’acidesa d’estómac! 
Pel que fa als ingredients, són ben semblants: arròs i fideus, carn i fruites rares com ara el “rambutan”, el “mangosteem”, el “dragon fruit” i el “durian”. Si que mengen més marisc, i un bon recurs és saber dir “Pad Thai” que són fideus amb gambes i sèpia, per si no entenen gens d’anglès.
5. Les fotos
El rei de Tailàndia és canonista
Si a Indonèsia la gent no tenia càmera de fotos, a Tailàndia fer fotos està a l’ordre del dia. 

El seu rei, Bhumibol Adulyadejo ó  ภูมิพลอดุลยเดช, apareix en format de pòster per tot arreu amb una càmera penjada del coll, sempre Canon, suposo que deu ser “canonista”…

Fins i tot els monjos fan fotos!
 
Monjos fent fotos al temple de Wat Prasat Phnom Rung
6. Relacions i sexualitat
A Indonèsia les relacions prematrimonials no estan consentides, encara que alguns joves a les ciutats se salten aquesta norma. Els casaments entre gent de diferents religions no són legals i un s’ha de convertit a la religió de l’altre abans de poder-te casar. A Indonèsia la homosexualitat està protegida per llei, però no és gaire visible. 
A Tailàndia tot sembla molt modern: està ple de “farangs” o occidentals casats amb tailandeses, ja sigui per amor o per conveniència. I pel que m’han dit està ple d’homosexuals. 
Una de les coses més interessants és la presència de Lady boys a la societat. Les lady boys son nois que se senten noies i es vesteixen i actuen com a tal. No és una cosa marginal, ja que estan presents en grans nombres en tots els estrats socials: a les paradetes al carrer, a la universitat, a la tele… 
Tailàndia també té un alt índex d’occidentals que hi van per les operacions de canvi de sexe o per operar-se el cos.
7. L’idioma
L’indonesi és tan fàcil i pots aprendre a dir tantes coses en només 2 mesos, que fan que el tailandès sembli molt difícil. Amb 20 dies només vaig aprendre a dir els números fins al 10, hola i adéu (sawatdii kap) i gràcies (kopkun kap).
També cal dir que a part del Tailandès, parlen Khmer (idioma de Cambodja i totalment diferent), Laos (idioma de Laos i més semblant al Tailandès) i altres idiomes minoritaris. 
El tailandès té tons com el xinés, i per tant una paraula dita amb un to o un altre tenen un significat totalment diferent. Si vols practicar els tons pots clicar aquest video de youtube. Al menys els verbs i l’estructura de les frases són més simples, ja que no hi ha conjugacions i l’estructura és bastant fixa. 
D’altra banda hi ha el tema de l’escriptura: tot de símbols estranys on les vocals són els palets de dalt o les ratlletes de baix i no s’entén res de res! En un bar em van portar el menú i tenia una pinta així:
No sé si es sentit de l’humor o mala llet però el menú acabava així:
 

Sawatdii Kap família!

Yep Yep Yep

 

 

p.d. més fotos de Tailàndia a https://picasaweb.google.com/109101372812336982551/Tailandia