El “haka” és un ball típic maori que és ben conegut pels “pakehas” (blancs a Nova Zelanda), ja que el fa servir l’equip nacional de rugby “All Blacks” abans de cada partit.
La cultura maori em sembla una mica impenetrable. Si que hi ha llocs on pots tenir experiències de la cultura maori com a turista, però per la resta és com si transcorregués en una vida paral·lela: saps que hi és, però és difícil experimentar-la. S’assembla en part a la cultura gitana, on els lligams familiars son molt forts i tot i relacionar-se constantment amb paios, hi ha fronteres invisibles que no es traspassen.
Aquí és el mateix: parlen en perfecte anglès (amb una cantarella especial, cal a dir), estan en contacte constantment i tenen una bona relació amb els “pakehas” (descendents d’europeus, blancs), però tenen els seus canals propis de radio i tele en maori i la tradició es viu portes endins.
Diferents tipus de haka
Hi ha diversos tipus de “haka” amb diferents funcions: divertiment, cerimònies de benvinguda, guerra… Les poden ballar homes i dones. En alguns “haka” la coordinació de moviments és indispensable i en altres cada membre s’expressa lliurement. Actualment, els maoris fan els “haka” en les cerimònies de benvinguda als seus “marae” (casa espiritual).
Els “haka” relacionats amb la guerra es diuen “haka peruperu”. N’hi ha que es feien abans de la batalla per inspeccionar les tropes i requerien una coordinació total dels guerrers. Guerrers veterans s’ajupien i s’asseguraven que els peus de tots els guerrers estiguessin a la mateixa alçada al saltar. Si no era així, es considerava un mal presagi per a la batalla que s’havia de lliurar.
Haka peruperu o haka de lluita
Hi havia altres “haka peruperu” que servien per celebrar la victòria en una batalla o per atemorir els contraris.
Què signifiquen els moviments del haka?
Cada moviment del haka té un significat: creuar els braços sobre del pit com si se l’estripessin té a veure amb obrir-lo i ensenyar el cor a l’enemic, mostrar el que hi ha a dins del guerrer. Dilatar els ulls perquè es vegi tot blanc es diu “pūkana” (una manera d’atemorir al contrincant amb ser irreals) i treure la llengua s’anomena “whētero” (que vol dir “se’m fa la boca aigua i em llepo els llavis perquè aviat tastaré la teva carn”).
Alguns europeus descrivien que fins les dones mes belles es tornaven horribles fent la dansa. Usaven la paraula “hideous”, que el diccionari defineix com “so extremely ugly as to be terrifying”.
O sigui que ja ho sabeu noies, si algun paio us tira la canya en un bar i us el voleu treure de sobre, ja teniu un nou mètode: enrotlleu els ulls enrere, li traieu la llengua i crideu “hiiiiii!” (nota cultural: a la cultura maori està mal vist que les dones treguin la llengua, normalment tiben la barbeta (la solen tenir tatuada) amb cara amenaçadora).
Dona maorí fent un haka
El Ka Mate, el haka dels All Blacks
Al començament de cada partit, els “All Blacks” (selecció de rugby de Nova Zelanda) executen uns dels diversos “Haka” existents que es diu “Ka Mate” i fa així:
Ka mate! ka mate! ka ora! ka ora! (Moriré! Moriré! O viuré? O viuré?)
Ka mate! ka mate! ka ora! ka ora! (Moriré! Moriré! O viuré? O viuré?)
Tēnei te tangata pūhuruhuru ( Aquest és l’home pelut)
Nāna nei i tiki mai whakawhiti te rā (Que ha portat el sol i l’ha fet brillar)
Ā, upane! ka upane! (Un pas amunt, un altre pas amunt!)
Ā, upane, ka upane, whiti te ra! (Un pas amunt, un altre… el Sol brilla!)
L’origen del “Ka Mate” té lloc el 1820 quan Te Rauparaha, de la tribu dels Ngāti Toa, escapà dels seus perseguidors i enemics de la tribu Ngāti Te Aho. Te Rauparaha arribà a un poblat a la vora del llac Taupo on el cap de la tribu, Whareangi, l’amagà en un forat per guardar “kūmara” (moniatos) i féu seure a la seva dona (Te Rangikoaea) a sobre.
La lletra del “Haka” reflexa els pensaments de Te Rauparaha a sota terra, primer quan sentia els passos dels enemics gairebé a sobre seu i es veié mort, i més tard quan els sentia allunyar-se.
Un cop els perseguidors se’n van haver anat, Te Rauparaha sortí de l’amagatall i es trobà a en Te Whareangi (un home amb les cames peludes, sembla ser), retrobant-se amb el Sol i amb la vida. Un altre historiador creu que “l’home pelut” podria ser el parrús de Te Rangikoaea.
Sigui com sigui, aquí podeu veure els “All Blacks” fent el “Ka Mate”!
L’altre “Haka”que acostumen a fer els “All Blacks”, com el que van fer el diumenge abans de guanyar el campionat del món contra França, és el “Kapa o Pango”. Encara que espectacular, no té el rerefons històric del “Ka Mate”, ja que el van inventar al 2004 pel torneig de les tres nacions.
Salut,
Yep yep yep
Més “haka”:
Video sobre el Kapa Haka, festival de cultura maori
Deixa un comentari