L´Ausangate és un Apu o muntanya sagrada de 6.372 metres, una mole de gel 100 kilòmetres al sud de Cusco. La volta a la muntanya es pot fer en 4 o 5 dies i és tota una aventura!
Fitxa tècnica
Dia 1: de Yamana a Upis (7.5 km, +320m, -115m)
Amb la Lara ens llevem ben d’hora i anem fins a l’estació de bus,
al paradero Livitaca, a Cusco. Des de la matinada surten busos freqüents
de Cusco cap a Ocongate i Tinki, per 10 soles.Portem bastant menjar del supermercat de Cusco, i a Tinki ens limitem a comprar pa i algunes coses que ens faltaven. Portem menjar per a 3, ja que ja havíem previst d’anar amb un “mulero” o “arriero” amb mules per que ens porti les motxilles i així caminar més lleugers!
Després de preguntar una mica, se’ns ofereix un noi que es diu Aquiles per acompanyar-nos. Ens sembla prou bé i comencem la ruta! Li pagarem 35 soles per dia. Anem fins a Yamana on trobem el pare de l’Aquiles i la mula que ens acompanyarà tot el viatge.
Aquiles, amb el seu pare i la mula
La Lara ha portat una alpaca de joguina a la que ha batejat com a “Monita” i la va presentant a les altres alpaques de la vall, que la miren al·lucinades. Les alpaques són de la família dels camèlids, i són molt apreciades per la seva llana i per la seva carn. Són una versió més flonja i reduïda de les llames, com una ovella gran.
Lara, monita i unes quantes alpaques flipant
Al cap d’unes hores arribem a Upis a uns 4300 metres, on hi ha unes aigües termals. Encara que no tenen un aspecte gaire agradable, jo m’hi banyo, no em puc resistir!
Dia 2: d’Upis a Ausangatecocha (14.3 km, +680m, -470m)
El dia comença amb una breu estona de cel clar que ens permet admirar la cara nord del Nevado Ausangate.
 |
|
Vistes fantàstiques de l’Ausangate, foto de Lara Petinal
|
Al cap de poc es tapa i encaminem la ruta cap al primer pas del dia, el pas Arapa a 4800 metres. Avui no tenim sort i plou, però la bellesa del hike és tal que si el cel és serè, et permet veure tota l’estona la glacera, i si està emboirat et permet veure colors diferents en les roques que t’envolten i ramats d’alpaques, font bàsica d’ingressos de la gent local.
Al cap d’unes hores arribem a Vinococha (té un color rogenc) i el llac Jatun Pucacocha, i encara que l’Ausangate està tapat per núvols la glacera que penja sobre el llac és ben espectacular!
Al·lucinem que hi ha gent que viu aquí dalt, en cabanetes disperses. Són ramaders i fa generacions que viuen aquí. Si fa bon dia, se’t poden apropar corrents per vendre’t algun dels seus treballs manuals que els ajuden a subsistir, però avui plou massa i no en ve cap. Continuem caminant i passem un altre coll, l´Abra Apacheta a 4900 metres.
Seguim la ruta entre ramats de llames amb llacets roses a les orelles i veiem el campament a sota nostre, a la distància. Aprofitem que encara és d’hora i explorem unes roques que permeten una bona vista de la glacera: és molt espectacular!
La Lara sembla una d’aquelles alpinistes de les fotos antigues del Montblanc, i el llac Ausangatecocha destaca al fons de la vall entre parets immenses de colors vermells i verds.
Lara amb la glacera de l’Ausangate a darrera
Llama i vistes al llac Ausangate cocha
Dia 3: d’Ausangatecocha a Jampa (11km, +600m, -640m)
Durant la nit em desperto amb els ulls oberts com plats i no puc dormir més. Al matí em sento com aixafat per una piconadora, amb mal de cap i amb una diarrea ben intensa. Evidentment, a la farmaciola no hi ha loperamida, no m’ho puc creure!
Uns francesos que fan la mateixa ruta i han dormit al costat me’n donen. És increïble, però sembla que després de 6 mesos voltant pèls Andes m’ha agafat mal d’altura! La diarrea de mal d’altura sembla que no se’n va amb pastilles, és curiós.
La Lara va gravant videos de la Monita saludant el nou dia, que és espectacular i assolellat.
 |
| Campament a Ausangate Cocha, foto de Lara Petinal |
Afortunadament per mi, la Lara camina amb bastons i me’n deixa un. Avui toca pujar al Pas Palomani, a 5200 metres, el punt més alt de la ruta. Em sento ben dèbil i cada 10 passes m’aturo i m’arrepenjo el cap al pal i ben bé que m’hi podria adormir.
Encara que estigui en un estat deplorable, encara em queden ganes de fer algunes fotos. Ha caigut una mica de neu i ho ha enfarinat tot fins a dalt del pas, i cap al sud es veuen les muntanyes de colors, que cada cop són més populars.
Camí cap a un pas Palomani una mica enfarinat
Vista cap a les populars Montañas de Siete Colores
D’aquí cap al següent campament hi ha una baixada per una vall immensa, creuem uns camps humits i després pugem per una altra vall, se’m fa etern.
Es posa a ploure i faig els últims minuts a cavall, com un rei. Tinc força febre i la Lara i l’Aquiles planten la tenda, l’únic que vull és dormir! Sento uns sorolls estranys, com un “glu glu glu” al costat de la tenda, però no faig gaire cas i dormo tota la tarda.
Al despertar-me al vespre, la Lara m’explica que han degollat una alpaca jove, d’un any o 2, a prop de la tenda. Resulta que és per fer una
pachamanca pels francesos l’endemà. La Pachamanca és una manera de cuinar andina en el que el menjar (diversos tipus de patates, faves, moniato, carn) es cuina a través de pedres molt calentes sota de terra, és deliciós!
Dia 4: de Jampa a Pacchanta (16km, +460m, -753m)
He passat una nit mogudeta, però avui ja em sento amb més forces! El paisatge és espectacular, amb tot nevadet, i els cavalls busquen una mica d’herba sota de la neu.
Comencem l’ascensió cap a l’últim coll de l’excursió, l’Abra Campo a 5076 metres. Un pastor sortit del no-res camina enmig de la vall tota nevada, una imatge surrealista. I les alpaques continuen pasturant tant panxes!
Pastor de llames camí a l’Abra Campa nevat
Abans d´arribar al pas veiem unes quantes “vicuñas”. Les “Vicuñas” són el camèlid més petit de tots, viu en llibertat a 4000 o 5000 metres d’altitud i estan protegides. Tenen un tuf de llana molt fina al pit que pot arribar a costar 500 dòlars per quilo!
Vicuña
Després d’arribar al pas Campo, arribar fins al proper campament és bufar i fer ampolles. Caminem entre llacs increïbles envoltats de diferents “nevados”. En aquesta àrea hi ha uns quants refugis per aixoplugar-se en cas de mal temps.
Fantàstica vista dels llacs de l’Ausangate
Finalment, arribem a Pacchanta, un poblet a 4200 metres amb diferents hostals on es pot dormir per 20 soles, una botigueta on poder comprar alguna cosa (cervesa per celebrar el hike, bàsicament) i sobretot, unes aigües termals fantàstiques per banyar-se tot contemplant l´Apu Ausangate! (costen 5 soles).
Banys termals de Pacchanta
La nit encara ens presenta més aventures. L’ Aquiles es desperta a mitjanit molt nerviós dient que no hi veu, sembla que com que no portava ulleres de sol la neu l’ha afectat els ulls. Decideix baixar amb la mula al poble, 2 hores a peu però una hora en mula. Ens diu: “no os preocupéis, ella sabe el camino” .
Dia 5: de Pacchanta a Tinki i a Cusco
Efectivament, l’endemà apareix el nostre amic Aquiles amb unes ulleres de sol. Diu que no vol comprar gotes, que s’hi posarà llet de la seva cunyada que està alletant i que va molt bé en aquests casos!
L’Aquiles, la Lara, la Monita i en Yep Yep Yep.
Ha estat una experiència bastant dura, així i tot, ha valgut la pena! Ens acomiadem de la María i del seu marit de l’hostal de Pacchanta i tots estem contents! Sobretot la Monita, ja que la Lara li ha comprat un barret petit de colorins i queda moníssima!
Molt contents a l’hostal de la Maria
Salut, Yep Yep Yep
Mapa de la volta a l’Ausangate
16 abril 2017 at 15:03
Uri!!!! Quina aventura… me l'has fet recordar de nou! Quina maravella i quina pena les 48h que vas passar tot llastimós… Però quina bellesa! (Insisteixo :)) Ho vam tenir tot: sol, boira, pluja, neu… Prats verds, llacs de 1000 colors, glaceres espectaculars… Ep, i la nit q ens vam llevar amb tot nevat? i les fotos nocturnes amb moviment ts de llums? i el mate interminable? …Les aigües termals de l'últim dia amb posta de sol i eixida de lluna, realment increïbles.La Monita t'envia molts records!Fins a noves aventures… als Dolomites? 🙂
18 abril 2017 at 23:50
Ei Lara! gran aventura, va ser una passada! Si, hem de muntar alguna expedició, Dolomites sona fantàstic! 😉 Una abraçada!