Després d’uns quants mesos a Nova Zelanda, en Yep Yep Yep va cap a Queensland a Austràlia per viure noves aventures.
Epping National Forest
El viatge per Austràlia comença a Epping National Forest, a 300 kilòmetres de la costa, convidat per la meva amiga Joan i el seu marit. La sabana es desperta enmig d’un guirigall de cants d’ocells: kookaburra, cacatues i altres. De tant en tant també se senten els udols del dingo, el gos salvatge originari d’Austràlia.
Uns quants cangurs grisos i wallabies (similar al cangur, però més petit) mengen herba enmig d’acàcies i eucaliptus en un paisatge que s’assembla molt al de la sabana africana. L’estació humida de tres mesos just ha acabat i l’herba està alta i el color vermell del terra contrasta amb el color blavíssim del cel.
Camí cap a Epping National Forest
Posta de Sol a Queensland
Bosc després de l’època de pluges
 |
| Kookaburra |
 |
| Grey Kangaroo |
Wallaby amb una cria
La particularitat d’aquest parc envoltat per una tanca és que conté els únics 150 Northern Hairy Nose Wombat que queden al món, en perill d’extinció per la pèrdua d’hàbitat. Són animals nocturns i tímids que caven forats a la terra i que tenen la pinta d’un hipopòtam de la mida d’un gos!
A les 9 del matí ja fa una calor que espanta i els cangurs busquen una ombra per passar el dia fins que les temperatures afluixin, cap allà a les 16. Els ràngers i voluntaris aprofiten per fer una pausa o un “smoko”, com diuen la gent de la zona.
Després es dediquen a veure quines petjades d’animals han quedat gravades a la carretera de terra i a escombrar-la per registrar petjades l’endemà i recuperar dades de les càmeres i fumigar la “buffalo grass”, molt bona per tenir vaques grasses, però sembla que fa créixer massa el cap dels wombats.
Al vespre, després d’un dia calorós i polsegós, ens bevem unes quantes cerveses fresquetes envoltats de “mossies” que et volen picar tota l’estona.
La gent té converses llarguíssimes, aquí la gent no té pressa, i un dels ràngers aprofita per fer cangur a la brasa (que ha comprat al super). Alguns dels australians diuen que no volen menjar cangur, ja que diuen que és el seu animal nacional i que menjar cangur és per turistes. Altres diuen que la carn de cangur és la més sana per que és 97 lliure de grassa i que a més és barata.
Rangers i voluntaris a l’Epping National Forest
Després fem una volta amb jeep i llums intentant veure wombats, però només veiem mussols, cangurs, bettong (un cangur molt petit) i “cane sugar toad”, el gripau que és plaga a Austràlia. Després de dues hores donant voltes tornem al campament i… ens trobem un wombat just al costat del menjador!!! Es devia estar rient de nosaltres!
Safari a la australiana
Bettong
Una visita a Townsville i Innisfail
Al cap d’uns dies vam anar cap a Townsville, a la costa, creuant uns quants “bassals” una vegada vam haver comprovat que la carretera era prou dura i l’aigua no massa profunda per no quedar-nos encallats.
Joan comprovant la fondària d’un bassal
A Townsville vaig gaudir de l’hospitalitat australiana, et sents com a casa! Entre 30 i 35 graus, les terrasses estan plenes i la gent fa vida al carrer. L’única cosa negativa és que hi ha meduses a l’aigua i no et pots banyar si no portes un mono protector, per això tenen la “sting enclosure” a la platja per poder-te banyar sense risc de ser picat.
Sting Enclosure a Townsville
De Townsville vaig pujar cap a Innisfail, un poblet on hi ha un munt de “backpackers” que treballen recollint bananes, cobrant uns 2800 AUD (australian dòlars) al mes. A Austràlia estan a tope, amb l’explotació minera a tot gas i amb sous de més de 100.000 AUD a l’any. Em sembla força car tot!
 |
| Treballadors de la banana, de Taiwan i Japó |
Una mica al nord de Townsville hi ha el “Wooroonooran” amb les Josephine Falls i els Boulders, dos llocs on et pots remullar enmig d’una jungla de plantes tropicals. Pels més motivats es pot pujar a Bartle Frere, la muntanya més alta de Queensland amb 1622 metres (4 hores anada) o a Broken Nose (2.5 hores anada), també amb bones vistes. L’única pega de l’excursió són les sangoneres, que es desenganxen fàcilment a cop de repel·lent d’insectes.
 |
| Josephine Falls, a prop de Innisfail |
Cacatues
 |
| Costa des de Broken Nose |
Viatge cap a Cape Tribulation i la barrera de corall a Cairns
Pujo fins a Cape Tribulation fent autoestop, al nord de Cairns. Els primers que em porten, en Brandon i en Shane, estan molt orgullosos de ser australians, diuen que la vida aquí és “cruisy” i no atrafegada com la vida a Europa.
Amb un cop de sort, aconsegueixo un raid amb la Jane, de Daintree, i em diu que té espai per mi a casa seva, on també treballen una parella australiana que estan fent la volta al país en bici i treballen fent helpx uns mesos a la granja. El pacte és que jo rento els plats, a canvi de llit, sopar i un tour per la granja de “taro”, la “patata” de Samoa i llacs amb “Barramundi”, un peix de riu australià.
Creuar el riu per arribar a la granja és tota una aventura, intentant veure algun dels cocodrils d’aigua dolça o d’aigua salada que hi ha a la zona!
 |
| Brandon i Shane, orgullosos del seu país |
 |
| Creuant Daintree river amb la Jane |
 |
| Bon sopar i companyia a canvi de fregar els plats |
A Austràlia un ha de vigilar on es banya!
L’endemà, amb la panxa plena, i després d’un llarg dia fent autoestop sota la pluja, en Yep Yep Yep arriba finalment a Cape Tribulation.
El nom del Cap és obra del Capità Cook, que va navegar per aquesta costa el 1770, i fidel al seu estil inconfusible d’anomenar llocs (Doubtful Sound a Nova Zelanda, per exemple). La selva és fantàstica, desprèn una olor dolça amb plantes amb fulles gegants, cocos, falgueres…
La llàstima és que aquest any la temporada de pluges i ciclons (gener-març) s’ha allargat una mica i la visita és una mica passada per aigua, però és un lloc amb moltes possibilitats: una excursió a Mount Sorrow, o una remullada a Emmagen Swimming Hole i altres.
Bosc a Cape Tribulation
La parada final a Queensland és Cairns, una ciutat petita i molt turística. Per una banda és fantàstic veure la gent banyant-se al lagoon i els nens jugant amb les fonts d’aigua (és com si al moll de la fusta hi hagués una piscina per banyar-te) i la gent al carrer, fent barbacoes a primera línia de mar.
D’altra banda, està ple de joves que només volen festa i d’aborígens que volten pel carrer sota l’efecte de diferents drogues. Es veu que a les comunitats per aborígens l’alcohol està prohibit, i els fan fora i venen a la ciutat a beure.
Cairns
Gent remullant-se a Cairns
El que és fantàstic a Cairns és la Gran Barrera de Corall. A una hora de la costa hi ha centenars de coralls de tots els colors, amb milers de peixos, tortugues, mantes…
Barrera de Corall
Com diu un noi danès que vaig conèixer, fer “snorkel” és com veure la vida marina des de l’aire i baixar amb bus permet interactuar amb la fauna marina. Sigui com sigui, només fent snorkel ja al·lucines amb les coses que pots veure. Us adjunto un video que he trobat a you-tube, que més o menys és el que vaig veure! Vaig flipar!
Bé família, la pròxima parada és Sydney!
Petons,
Yep Yep Yep
Deixa un comentari