Noies a Padang celebrant la fi del curs escolar
De Padang a Talawi
Després d’una parada a la mesquita per a la pregària del vespre, continuem el viatge per una carretera plena de sots i de camions que deixen anar un fum negre i pudent, i estic d’allò més feliç quan arribem al seu poble, Talawi!
Homes resant a la mesquita, Sumatra
 |
| Rina en acció |
Passo 3 dies al poble, xerrant amb la Rina, que és la única que parla anglès, de coses ben interessants. M’explica que va tenir un nòvio canadenc i que no s’hi va poder casar perquè la mare no aprovava el casament i que a Indonèsia dos persones d’una religió diferent no es poden casar.
També m’explica que el seu marit és molt musulmà i que un dia va arribar a casa amb la proposta de casar-se amb una altra dona, i ella li digué que endavant, però que abans, se separés d’ella! Amb l’ajuda dels sogres va fer canviar d’idea al marit, que ara està encaparrat en anar cap a Afganistan per lluitar contra els americans.
Un bon esmorzar: lontong
El diumenge anem a fer un passeig i em convida a esmorzar ”lontong”, un arròs compacte amb curry i unes patates de color rosa. Per tot arreu i ha motos i cotxes amb homes que porten gossos i la Rina m’explica que els diumenges molts homes surten a caçar porc senglars, i si els capturen vius, els porten enmig d’un camp de fútbol on alliberen els gossos i aposten a veure quin gos matarà i devorarà el porc més ràpid.
A ella no li agrada gens aquesta activitat, per la crueltat que implica, i al seu marit menys, perquè el gos és impur segons els musulmans i després de tocar-ne un t’has de rentar les mans amb terra 7 vegades abans d’entrar a la mesquita!
M’acomiado de la família molt content de que m’hagin allotjat, alimentat i explicat tantes coses durant aquests dies. Estic segur que si em quedo uns dies més em converteixen a l’islamisme i em troben una dona musulmana!
Amb la Rina i la seva familia
Pujant el volcà Kerinci (3805 metres)
Arribar a la zona de Kerinci (300 km al sud) és tota una aventura. Preguntes a diferent gent a quina hora passa el bus cap allí (“Berapa jam bis ke Kersik Tua”) i reps 4 diferents respostes: “a les 2, a les 4, a les 5, ales 7…”. Un dia i mig més tard arribo a Kersik Tua, un poblet sorollòs amb tot de motos tunejades que no passarien el control de soroll de la guàrdia urbana, envoltat de camps de te i vegetals i el volcà Kerinci, de 3805 metres, tapat per un núvol. Tot de dones i homes amb uns barrets circulars i ben tapats amb plàstics, per no rascar-se la pell ni cremar-se, van recollint els brots més tendres de les plantes de te i posant-les a un sac que porten a l’esquena.
Dones recollint te a Kersik Tua
Els meus amics de Kerinci
Em costa força trobar el camí per pujar cap al volcà, però un cop el trobo només s’ha de seguir pujant! L’ascensió de 9 hores al volcà és magnífica, creuant una selva densa amb monos, esquirols i ocells, arribant a la zona de matolls i després a una zona erma amb material volcànic de color rosa i olor a sofre. El vespre és increïble, amb els colors pastels del volcà i uns núvols ben espectaculars a sota.
Foto del volcà Kerinci al capvespre
Núvols al vespre al volcà Kerinci
Intento fer foc a 3500 metres per escalfar el sopar, però no way, l’encenedor no va. Deu ser per la falta d’oxigen? La veritat és que és el primer cop que estic a un lloc on no tenen bombones de gas, i em fa venir ganes de comprar un d’aquells fogonets que van amb benzina.
El dia següent, ben d’hora, pujo al cim, i admiro l’impressionant cràter amb un núvol de sofre que s’eleva des d’un llac verdós al fons del con. Màgic!
 |
| Cim de Kerinci amb nuvol de gas volcanic |
Cràter del volcà Kerinci
Un cop a Kersik Tua de nou, conec uns indonesis de pares indis que estan com una cabra i em parlen tota l’estona en indonesi encara que no paro de dir “Saya tidak mengerti” (no t’entenc). Després de fer-nos unes fotos a l’estil de conjunt de rock, agafo el bus nocturn per anar cap a Bukkitingi esperant poder dormir després del llarg dia a dalt del volcà.
Què il·lús! El mini-bus arriba 2 hores tard i amb la música a tot volum! Estic a la part de darrera del bus i tinc un altaveu a sobre de la orella esquerra i una altra a sobre de la dreta, i el conductor passa enrere unes bosses de plàstic anti-vomit tot dient “bulé” (turista).
Bukkitingi: flors gegants, cafè Luwak i el volcà Marapi (2891 m)
Deu llargues hores més tard i havent dormit raonablement considerant les circumstàncies, arribo a Bukkitingi, un agradable poble turístic pels indonesis i bulés, on tenen servei de neteja i tot de carros tirats per cavalls que van amunt i avall.
Aquí aprofito per conèixer altres viatgers i fer una excursioneta de 2 hores per la jungla per veure la Raflèsia, la flor més gran del món, que creix a 15 km al nord-oest, a Palupuh. La flor, que triga 1 any i mig en créixer i s’obre durant 7 dies, olora a porc senglar. Pot arribar a fer fins a un metre i mig, encara que la que vam veure nosaltres era més petita.
Rafflesia arnoldii
Al tornar al poble ens van convidar a una casa on vam beure un cafè Luwak, per 2$, 4 vegades el preu d’un cafè normal. El cafè Luwak està fet a base d’excrements de “civet cat”, gat fer. De les diferents espècies de gat fer, escullen les d’una espècie que s’alimenta bàsicament de cafè silvestre i altres plantes, però que és estrictament vegetarià. Aquest fet fa que els seus excrements no facin pudor. I és precisament els excrements d’aquests gats l’ingredient principal del cafè Luwak. 6 dies assecant-se al sol i rostit durant 1 hora amb fusta d’arbre de canella i deixat refredar dos hores i, voilà! Ja es pot disfrutar d’un deliciós cafè Luwak, que a més diuen que és fantàstic pel cutis i per l’estómac!
Materia prima del delicios cafe Luwak
Amb uns quants altres viatgers ben trempats decidim pujar el volcà Marapi, de 2891 metres. El cràter és igual d’increïble que el de Kerinci: cada unes quantes hores deixa anar un núvol de cendra i tot de xemeneies laterals van deixar anar núvols de gas al costat d’un immens cràter principal:
Volcà Marapi (2891 m)
Al baixar del volcà decideixo fer el farcell i anar cap a Padang de nou, per agafar un vaixell i visitar les tribus Mentawai de Siberut.
Yep Yep Yep
més fotos a https://picasaweb.google.com/109101372812336982551/OestSumatra
Mapa de l’oest de Sumatra
16 juliol 2012 at 11:08
Eiii, Ori, que chulaass las fotos!!! Y el blog muy profezioná!!! ;DUn abrazo!!!P.D. Por si no nos localizas en la memoria, nos conocimos en Liberta's ;D
16 juliol 2012 at 14:46
Hola majos! el vuestro tambien esta de puta madre! ya veo que disfrutasteis de Bukkitingi! Me suscribi a vuestro blog para ir recibiendo noticias vuestras. Yo llegue a Bangkok y parece otra galaxia, es todo tan moderno! Buen viaje!