Les Blue Mountains, la Great Ocean Road i Kakadu National Park

Si voleu escoltar música mentre feu un cop d’ull podeu clicar aquest vídeo de youtube de eMDee:

www.rawdidge.com

Sidney i les Blue Mountains

Vaig arribar a Sydney, que em va semblar una ciutat increïble estèticament parlant, amb els seus gratacels, els vaixells a la badia amb l’òpera al fons, la platja plena de “surfers” de “Bondi Beach”, el barri xinès i el ritme trepidant amb tot cristo amb i-phones a les mans fent anar els dits amunt i avall. Aquí van unes quantes fotos d’aquesta dinàmica ciutat:

Bondie Beach

Escena nocturna a Sydney

Posta de sol a Sydney

Roberto i Uri a Sydney

Després de veure com el Barça perdia contra el Madrid a les 4 del matí al Cheers bar, vam organitzar una expedició a les Blue Mountains amb el meu amic “patagón” Roberto, que acabava d’arribar a OZ (Austràlia) per fer una “working holidays”.

Vam fer una ruta de 3 dies des de Blackheath pell “Blue Gum forest”. Encara que ens vam pelar una mica de fred dormint a la tenda, va estar la mar de bé resseguir els canons de les Blue Mountains (pel color que donen els olis volàtils que excreten els eucaliptus), enmig de cascades i penya-segats, com els del mirador “Govetts Leap”. Aquí podeu veure alguna foto d’aquest hike:

Roberto i una cascada

Cascades a prop de Govetts Leap

Roberto i Uri en la seva salsa

Cascada a les Blue Mountains

Govetts Leap

Vam intentar veure algun “Koala”, però pel que ens van explicar després, els Koalas no viuen a les “Blue Mountains”, o sigui que vam fer una mica el lluç. Resulta que dels centenars d’espècies d’eucaliptus, els “Koalas” només en mengen fulles d’una desena i a més viuen més al sud, en llocs més freds.

Melbourne i la Great Ocean Road

Després d’acomiadar-me d’en Roberto, que anava a una entrevista per treballar en una granja de pollastres, vaig anar en bus cap a Melbourne.

Amics i viatgers m’havien dit que Melbourne era una ciutat amb molta vida cultural, música en viu i amb un estil més europeu i jo l’havia idealitzat tant que em va decebre una mica.

Vaig trobar els carrers quadriculats, com una espècie de Portal de l’Àngel en gran, encara que sí que hi ha carrerons amb bars i barris com a “Lygon street” amb cafès amb més encants, com els bars italians plens de famílies i amics menjant pastissos de tots els colors i cafè i gaudint la vida, que sembla que és un do que tenen els australians.

Melbourne

També vaig aprofitar per anar a veure animalets al “Healsville Sanctuary”,a una hora i mitja de Melbourne. És un zoo amb tot d’animals natius d’Austràlia, cangurs, koales, ornitorrincs (“platypus”), serps, dingos, wombats, lloros, àguiles, de tot! Aquí sí que vaig veure koales, però la majoria estaven dormint, ja que per digerir els tòxics de les fulles que mengen necessiten dormir unes 20 hores al dia.

Koala a Healsville Sanctuary

Dingos

Cangur Vermell

Wombat

Per acomiadar-me de l’estat de Victòria, vaig fer una ruta a peu de 3 dies pel“Great Ocean Walk”, un camí que va al llarg d’una costa agresta on s’han enfonsat uns quants vaixells i on hi ha els dotze apòstols, uns monòlits espectaculars de roca sedimentària i gran atracció turística.

Dotze Apòstols

Posta de Sol a la Great Ocean Road

Vespre a la Great Ocean Road

Kakadu National Park

Escapant del fred, vaig volar cap a Darwin sobre paisatges de colors increïbles, i allà vaig conèixer uns backpackers molt simpàtics, L’Annaleen, l’Iris i el Geofrey, i vam llogar una furgo per visitar els parcs de Litchfield i Katherine, amb cascades i llocs per banyar-se, i el fantàstic parc de Kakadu, ple d’ocells, cocodrils, wallabies i pintures d’art aborigen tipus raig-x (pinten els cangurs i peixos amb els òrgans interns).

Volant cap al Nord

Volant cap al Nord 2

Gran Equip a Kakadu National Park

Caiman a Kakadu

Pintures a Kakadu National Park

Una de les coses que em van sorprendre més és el tema de la crema de bosc que fan els aborígens. Després de l’estació humida (gener-març), cremen el sotabosc per regenerar el sòl i estimular el creixement. D’aquesta manera també prevenen incendis majors la resta de l’any i en el passat aprofitaven per caçar.

La veritat és que ens va semblar una mica antiestètic veure tot el bosc socarrat, però un aviat s’acostuma a l’olor de fum i t’acaba agradant i tot. M’hauria agradat conèixer més sobre els aborígens, però la seva cultura és marginal i és trist veure com és de difícil conviure amb la cultura occidental.

Crema de bosc selectiva

Bosc socarrat a Austràlia

Quina cara d’alegria que fan de veure el bosc cremant!

 

Encara que Austràlia no és la meva “cup of tea”, la gent és molt amable amb el seu llenguatge afectuós (buddy, mate, dal, etc…) i tots els animals salvatges i els cants dels ocells i el so del bosc fan una sensació d’aventura quan es viatja. Si es disposa de pasta gansa i de bona companyia, el millor és llogar (o comprar) un quatre per quatre i fer un bon “road trip” per l’outback (el centre)!

Pròxima parada, Bali!

Salut,

Yep Yep Yep

 

p.d. més fotos a https://picasaweb.google.com/109101372812336982551/Australia?authkey=Gv1sRgCJKWuLDO5eP1_AE