Una de les coses que em van sorprendre més en arribar a Bariloche, Argentina, van ser les petites carabasses i termos que carretegen amunt i avall tots els argentins. Dia i nit els veia xarrupant una canya metàl·lica o “bombilla” amb gran delit, gaudint del seu mate.
La veritat és que la cosa enganxa: hi ha una multitud diferent de “yerba-mate”, suaus, fortes, amb palo… Les meves preferides són les fortes amb palo, com la “taragüí”. La “yerba-mate” és una planta que creix a la selva i que té propietats diürètiques, estimulants (té mateïna) i antioxidants, 10 cops més que el vi!
A més és un ritual ben social, el del mate, que és comú a tota la Patagonia, Argentina i Uruguai i es pot gaudir amb família, amics i companys.
Botiguer gaudint del seu mate
 |
| Un passadís ben acolorit de yerba mate a tots els súpers |
Com es prepara un bon mate?
Primer de tot, es posa la yerba mate a la carabassa, es capgira un segon amb la mà tapant l’obertura per evitar que el polsim quedi al fons, s’inclina “la yerba” dins la carabassa a un angle d’uns 45 graus i es clava la “bombilla” de forma perpendicular a l’herba.
Després, s’afegeix aigua a 85 graus (tenen bullidores que bullen l’aigua a aquesta temperatura per evitar cremar l’herba) mullant només part de la “yerba”.
El “cebador” o preparador del mate el prova, per veure si està massa calent o fred i si tot està a lloc, i si està bé el reomple i el passa a la persona que obrirà la ronda. En acabar de beure, el passarà al “cebador”, que el reomplirà i el passarà al següent bevedor, i al cap d’unes rondes, canviarà l’herba quan el mate està “lavado”, o insípid. Quan en tens prou, en tornar el mate al “cebador” li dius gràcies, i ell (o ella) et diu “provecho” (i ja s’entén que no en vols més).
Al voltant del mate es creen entranyables converses i les hores s’escolen en habitacions poc il·luminades, envoltat d’amics.
Les fulles de coca
Després de la meva etapa a Patagonia, vaig volar cap a Cusco, on la Violeta, la propietària del lloc on vivim, em va bullir aigua i em va preparar un te de fulles de coca, que va bé per combatre els efectes de l’alçada. Cusco es troba a 3400 metres d’alçada i els primers dies sents mal de cap i notes que costa pujar escales!
Mate de coca
 |
| La Marta ven coca al mercat de Wanchaq, Cusco |
La planta de coca creix a la selva del Perú (i països veïns) i és una planta d’ús quotidià als Andes i molt important per la gent local. Abans de l’arribada dels espanyols, el seu ús estava restringit als senyors inques, i només arribar, els conqueridors la van prohibir. Però poc després van adonar-se que el seu consum mantenia al poble actiu per fer-lo servir com esclaus pel seu interès (per exemple, a les mines de Potosí) i en van promocionar el comerç.
Es pot comprar fulles de coca als mercats o en paradetes al carrer. Als mateixos llocs venen la “llipta”, cendra d’algun vegetal, que barrejada amb les fulles activen alguns dels 14 alcaloides de la planta. A part de poder fer-se servir en te, es pot mastegar i té propietats energitzants i supressores de la gana. Barrejat amb orina i aiguardent, es pot fer una pasteta per aplicar en cas de mal d’altura, per sort no ho he hagut de provar!
La coca, molt més que una planta
La coca és una planta sagrada per la gent local. Fent un “kintu” (tres fulles maques de coca ajuntades, a vegades amb greix de llama) hi bufen l’alè i comparteixen els seus plans i pensaments amb els Apus, déus que resideixen en muntanyes sagrades, per rebre aprovació i bon auguri. També s’usen com a part essencial dels “despachos o pagos a la tierra”, una cerimònia per restablir equilibri en les relacions entre els humans i “pachamama” o la mare terra.
Shaman Lucas amb un kintu en un Pago a la Tierra
També és una manera de comunicar-se socialment. Si necessito ajuda del meu veí i li demano: “Juan, vull arreglar el terrat, m’ajudes!?” tot oferint-li unes fulles de coca i n’agafa i les mastega, vol dir que m’ajudarà i espera que jo l’ajudi en el futur quan ell ho necessiti. És un “hoy por ti y mañana por mi” que es coneix com a reciprocitat o “ayni” en quechua, un costum centenari i clau de les comunitats andines o “ayllu”.
Yep Yep Yep
Deixa un comentari