Després d’un fantàstic principi d’any, vaig baixar més cap al sud per emprendre una nova aventura: fer un trekking a l’illa de Navarino (Xile), al sud de Tierra de Fuego.
Des de Punta Arenas vam anar cap a Puerto Williams en un avionet que sobrevolà Tierra de Fuego, amb vista a la serralada de Darwin.
Puerto Williams és el poble més al sud del món! Està situat al mig del canal de Beagle i té un aire desangelat, amb els seus carrers polsegosos i sense asfaltar, plens de maquinària, i un bon grapat de gossos abandonats fent la migdiada al carrer. 
Flying to Navarino

Steph i Allison més contentes que dues gínjoles

Puerto Williams
Puerto Williams i el Canal del Beagle
Aquí hi ha militars xilens de l’exèrcit naval, gent que es dedica a la pesca del “centollo” de juliol a novembre i gent enfocada al turisme: viatges a l’Antàrtida, excursionistes i iots que viatgen cap a Cabo de Hornos.
Només arribar tothom et saluda i la dona de l’hostal ens deixa el cotxe per anar a fer un volt! M’encanta!
En ser un lloc aïllat es pot observar fauna local més fàcilment que en llocs més poblats, com aquesta parella de Picots negres de Magallanes.
Carpintero negro de Magallanes hembra

Picot negre de Magallanes – femella

Carpintero negro de Magallanes macho

Picot negre de Magallanes – mascle

Trekking de “Los Dientes de Navarino”

L’endemà comença l’aventura: cinc dies caminant al voltant dels Dientes de Navarino, amb llacs arreu, fang, neu i vent, molt de vent! I jo que em pensava que em saltaria l’hivern aquest any! La segona nit va nevar i ho va deixar tot ben enfarinat! Èpic!

Podeu comprar tot el que es necessita per aquesta aventura a una botigueta del centre de Puerto Williams: tenen gas pel fogonet, menjar deshidratat i mapes (a un preu més elevat que a Punta Arenas).

Dientes de Navarino - Laguna del Salto
Laguna del salto i Dientes de Navarino, dia 1
Lago Picacho - Dientes de Navarino

Llac Picacho i dientes de Navarino, dia 2

I aquí un vídeo del paso Ventarrón, el dia 3:
Lago Guanaco - Canal Beagle -Dientes de Navarino

Llac Guanaco i Canal de Beagle, dia 5

Vam passar per llacs amb presses de castors, que van ser introduïts a Argentina el 1947, es van estendre, i ara son plaga a tota la zona, encara que no en vam veure cap.

El trekking en si és espectacular, encara que a vegades em semblava estar a Aigüestortes… però només de pensar que estàs gairebé al final del continent sud-americà i a tocar del Cabo de Hornos, en fa una fantàstica aventura!

També hi ha una altra aventura a l’illa que és anar al llac Windhond, 26 km i 604 metres de desnivell, només anada. Queda per la següent!

Mapa dientes de Navarino

Mapa de Dientes de Navarino

Museu antropològic Martin Gusinde

Un cop acabat el trekking, vam aprofitar per visitar el museu sobre cultura Yagan del poble, que és fantàstic.

Els Yagan o Yámanes eren un poble local que vivien en canoes. Eren nòmades i menjaven mol·luscs, lleons marins i peixos. Portaven sempre un foc a dins la canoa que procuraven que mai s’apagués, i anaven despullats, empastifats amb greix de Lleó marí i una petita capa de pell a l’esquena.

Yagan canoa

Yagans a la seva canoa, foto històrica

Diuen que un colonitzador li preguntà a un Yagan:

– I tu no tens fred, així despullat?
– Tu tens fred a la cara? – li respongué. 
– No!
– Jo sóc tot cara – rematà el Yagan.

Durant el segle XIX l’home blanc arribà i els volgué evangelitzar. Després van arribar els buscadors d’or i els caçadors de balenes i lleons marins. A poc a poc es van anar adaptant a la vida occidental i ara només queda una àvia 100 % Yagan, ” la abuela Cristina”, que parla l’idioma i viu al poblet d’Ukika, al costat de puerto Williams.

Una història fantàstica i terrible és la de Jemmy Button, un Yagan que va ser capturat pel Beagle en el seu primer viatge, per ser “educat i evangelitzat” a Londres i retornat a l’illa de Navarino en el segon viatge, en el que també viatjava Darwin.

Jemmy Buttons
Els dos Jemmy Buttons, nadiu i occedintalitzat

Volia tornar cap a Punta Arenas en ferry, ja que va pel mig de les glaceres de la Patagònia xilena, però només passa un cop per setmana i al final decideixo creuar cap a Ushuaia, la ciutat més al sud del món, segons els argentins!

Salut!
Yep Yep Yep
Podeu veure més fotos a l’àlbum Xile