“La isla del sol” és sens dubte un dels llocs més bonics que he vist. Està situada al cantó bolivià del llac Titicaca, a 2 hores en barca des de Copacabana i a 3800 metres d’altitud.
Pastora al capvespre
Desembarco a la part nord de l’illa, a Challapampa. És febrer i està ple de xilens i argentins que acampen a la platja. Jo continuo resseguint la costa fins a la “Playa de la Sirena“, un paradís terrenal on la Rita i l’Elvira tenen cabanes a la mateixa platja.
A mitja hora a peu (no hi ha transport motoritzat a l’illa) hi ha una roca on segons una llegenda inca, el déu Viracocha creà el sol. Al costat de la Roca hi ha una taula de sacrificis on feien cerimònies en què noies i llames eren sacrificades. Aquestes noies venien de “l’Aclla Huasi“, la casa de noies escollides que es troba a 5 minuts i que sembla ben bé un laberint. Des del turó veí es veu una posta de sol espectacular, amb el Perú al nord i els pics nevats de la “Cordillera de la paz” a l’est.
Taula de sacrificis a l’Isla del Sol
Conec uns nois argentins, el Matias, el Leo i el Sebastián, que han organitzat una sortida en barqueta per veure una ciutat submergida al mig del llac de la cultura Tihuanaco (500 ac a segle VII dc).
Enmig d’unes onadetes que fan bellugar tota la barca arribem al lloc indicat i el noi que porta la barca ens apunta un punt fosc a l’aigua i ens diu: “la ciudad submergida está aquí abajo”. “Pero… No se ve nada!”- li diem. Ell arronsa les espatlles i nosaltres ens quedem amb cara de borinots. Aprofitem per explorar l’illot veí, Coa, que té forma cònica, on trobem restes de cerimònies dels locals.
Matías salta a la barca preparat per l’aventura!
Al matí ben d’hora i al vespre, en Benjamín surt amb la barqueta de rems a recollir les xarxes i troba diferents tipus de peix i alguna truita. Avui ens dóna un peixet que es diu “carahis” i també la recepta per fer una sopa.
Carahis
L’Elvira renta roba i treballa el camp del costat de les cabanes. Ens dóna unes “papas” que ens aniran molt bé per la sopa. Encara que està molt atrafegada amb la feina, sempre té temps per xerrar una estona i explicar-nos històries de l’illa.
Elvira a la Playa de la Sirena
M’explica que la platja de la sirena es diu així perquè les nits de lluna plena surt una sirena de la cova que hi ha a un cantó de la platja i inspira els músics que l’esperen a fora amb flautes. També explica que d’aquesta illa sortiren els primers inques, Manco Capac i Mama Ocllo, per explorar terres més al nord fins a trobar Cusco, on la vara d’or que portaven s’enfonsà a terra ella sola, com a senyal.
Explorant l’illa pels camins de la costa i de la serra
Un dia vaig anar a explorar l’illa a peu. Camino fins a la part sud de l’illa resseguint la costa, des de Challapampa a Challa, on visito un petit museu que té objectes Tiahuanaco que estaven enfonsats a la ciutat submergida i des d’aquí més al sud fins al “Templo del Sol”. Des de la part sud de l’illa es veu molt bé la “Isla de la Luna“, més petita que la del sol.
Per tornar ressegueixo la cresta que creua l’illa de sud a nord amb increïbles paisatges a banda i banda, i algun peatge on xilens i argentins negocien amb la gent local per una rebaixa.
Mapa Isla del Sol
Pastora a la part Sud de l’Illa del Sol
Vistes des de Yamani
Camí que ressegueix la cresta de l’Illa del Sol
En aquest paradís t’hi pots passar hores xerrant amb la gent, banyant-te en les seves aigües gèlides o simplement contemplant com el llac va canviant incansablement de colors.
Playa de la Sirena
Capvespre a la Playa de la Sirena
Salut!
Yep Yep Yep
1 maig 2017 at 01:13
Important! Jo vaig estar a la Illa del Sol el febrer de 2016. Un amic que hi ha estat ara al febrer del 2017 m'ha dit que les relacions entre la part nord i sud de la illa no són gaire cordials, per tant és important comprovar la situació a Copacabana abans de viatjar-hi!