La ciutat d’Arequipa és coneguda per estar envoltada de tres imponents volcans actius, el Misti, el Chachani i el Picchu Picchu, per la “mòmia Juanita”, trobada a dalt del volcà Ampato als anys 90 i també pel seu deliciós “queso helado”.
Però una de les coses que la fa única és l’ús de la pedra de “sillar” (carreu en català) per a les construccions, amb contraforts dissenyats per suportar millor els terratrèmols i de color blanc, que li donen el sobrenom d’Arequipa, “la ciudad blanca“. M’han dit que hi ha unes pedreres on extreuen “sillar” i que es poden visitar.
 |
| Claustre de la Compañía de Jesús, de sillar |
Paro el primer taxi que trobo i li dic d’anar cap allà. El conductor es diu César (tel +51 947 874 921) i és ben aventurer, m’anirà de conya després per posar el cotxe per alguns camins de cabra.
La Pedrera d’Añashuayco
Arribem a un punt d’informació, paguem l’entrada i ens trobem en mig d’una vall ben ampla d’on extreuen “sillar”. A una paret han fet un relleu d’un home treballant “sillar” enmig d’unes columnes que li donen un aire ben solemne. També hi ha la bandera de Perú gravada en una paret.
Roques esculpides a la Pedrera Añashuayco
Treballador del carreu esculpit
El “sillar” és una pedra d’origen volcànic provinent del Chachani. Sembla que un gran núvol de gas amb fragments ignis molt petits van envair la superfície als peus del volcà a una velocitat molt alta, i en perdre velocitat, aquests fragments es van fusionar a causa de la temperatura, creant una capa de “sillar”.
 |
| Claudio a Añashuayco |
Amb el César baixem amb cotxe pel mig de la Vall per un camí ple de pedres i uns treballadors de la zona ens saluden des d’un camió que s’emporta els blocs ja tallats de “sillar”.
Girem a la dreta fins a la carretera asfaltada AR 114 (que va de La Joya a Arequipa) i continuem uns quilòmetres enmig del barri de Cerro Colorado. Més i més gent han fet assentaments enmig del desert, en llocs sense aigua ni serveis atrets per les oportunitats laborals de la ciutat.
Cerro Colorado a Arequipa
La pedrera de Culebrillas
Seguim senyals durant mitja hora fins a arribar a Culebrillas (Google Mpas de Culebrillas): una espectacular escletxa de “sillar” s’obre davant nostre, amb camins polsegosos i grups dispersos d’homes treballant, protegint-se el cos i la cara de la pols i del sol amb teles.
 |
| Joel i pila de roques de sillar acabades i preparades per transportar |
 |
| Germans Castañeda |
Parlo amb els germans José i Daniel Castañeda, que em diuen que són del nord, de Chimbote, on eren pescadors. En casar-se, van començar a treballar amb el sogre a la pedrera. Diu que els paguen uns 5 soles (com 1.5 dòlars) per pedra i que cobren uns 1200 soles al mes, 370 dòlars.
M’expliquen que pel so que fa la paret de pedra en colpejar-la poden saber si caurà o no, i l’enderroquen per tallar els blocs a una mida establerta que faci fàcil als obrers aixecar i treballar la pedra.
Si voleu veure en detall com es talla un bloc de “sillar” podeu veure aquest interessant vídeo dels germans Castañeda en acció:
José Castañeda mastegant coca
Continuo per la gorja veient diferents grups de treballadors. Alguns m’indiquen una zona on hi ha marques a les parets dels “antiguos”, del 300 al 1400 dc, i algunes més noves, amb formes d’animals (camèlids, cérvols, aus), geomètriques, del sol… Pels “antiguos” aquests tipus de llocs eren una “paqarina”, un lloc sagrat d’origen dels humans i dels animals.
Marques dels “Antiguos” a Culebrillas
Per acabar el dia tornem per Cortinada per un camí ple de rocs fins a Uchumayo i d’aquí cap a Arequipa, amb un paisatge fantàstic de desert i hortes al llarg del riu Chili, que bé podria ser el mateix camí que feren les pedres de “sillar” fins a arribar a ser part d’imponents cases, catedrals i monestirs de la ciutat d’Arequipa.
Deixa un comentari