Amb l’Aline, la Sophie i la Michelle decidim anar d’excursió cap a Sajama, una regió amb volcans que fa frontera amb Xile, a uns 300 km de distància de la Paz.
Aquí podeu trobar un mapa de la ruta a prop del volcà Sajama i un vídeo resum d’aquesta excursió! Més avall podeu trobar informació del hike més detallada. Aquí podeu trobar el track de la sortida: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-circular-por-la-zona-del-sajama-97639237
Mapa trek Sajama
Vídeo resum de la ruta del Sajama:
Preparació de l’excursió i viatge a Sajama des de la Paz
Comprem menjar al súper de la Paz (a Sajama els súpers no tenen gaire varietat) i agafem un bus cap a Oruro a l’Alto. L’objectiu és arribar a Patacamaya abans de les 13.30, que és l’hora a la qual surt l’únic bus cap a Sajama des de “su tienda amiga capítol”.
El viatge en bus fins a Sajama és ben dessolat, amb estranyes formacions de roca sedimentària i llames i alpaques pasturant enmig de mates de forma triangular. Camions carregats amb gasolina i containers buits que van cap al port d’Arica, a Xile, ens avancen a tota velocitat.
Arribem al poble de Sajama, a 4240 metres, i admirem els volcans nevats del voltant: el volcà Sajama, de 6542 metres, és la muntanya més alta de Bolívia i el Parinacota (6319 metres) i el Pomerape (6282 metres) fan frontera amb Xile i també impressionen. El poblet són 4 carrers amb dues botiguetes i uns quants hostals.
Església de Sajama
Botigueta de la senyora Sofia
Dia 1 (De Sajama al llac Sora Pata, 15 km, +700 metres)
Ens aixequem a les 3.30, esmorzem una mica i sortim amb els frontals cap als guèisers, a 8 km del poble. Creuem una petita comunitat i es fa de dia mentre creuem ramats amb centenars de llames i alpaques, espectacular!
Sortida a trenc d’alba amb el Sajama al Fons
Els guèisers són més aviat basses d’aigua bullent i fumaroles, amb colors i sorolls molt diversos, un lloc molt bonic. Diuen que van canviant amb el temps, i que de tant en tant sorgeix un guèiser més potent.
Guèisers Sajama
Continuem pujant fins a arribar a la frontera amb Xile, on d’estranquis, ens quedarem fins demà al matí. Voregem el llac Casiri i pugem fins al llac Sora pata, a 4920 metres, on acamparem. Està ple d’animalets: polles d’aigua, ànecs, vizcachas (una espècia “d’esquirol” gran que viu a les roques).
La nit és clara i amb un munt d’estrelles. Tenim sort que és temporada de pluja i no fa gaire fred i dormim al voltant dels zero graus.
 |
| A la frontera entre Chile i Bolivia amb el llac Casiri al fons |
 |
| Nit amb lluna i estrellada |
Dia 2 (de Sora Pata a les aigües termals de Pacovito, 14 km, +100m, – 700 m)
Ens aixequem tranquil·lament i esmorzem escoltant el guirigall dels ocells del llac. Pugem per la vall fins a arribar als 5043 metres per entrar de nou a Bolívia i veure el llac Chiar Kkota.
D’allà baixem per una vall amb “queñuas”, un arbre d’escorça roja i fusta dura que té forma de bonsai. Fa temps totes aquestes planícies i valls estaven plenes de queñuas, però les van anar tallant per fer carbó pel treball a les mines i ara les estan reintroduint.
Arribem al poble de Kasilla i seguim tot recte fins a arribar a l’edifici groc de les termes de Pacovito.
Aquestes termes són una meravella: ens recuperem a dins l’aigua contemplant el Sajama i es fa de nit. Sobre nostre impressionen els milions d’estrelles de la via làctia.
 |
| Llac Sora Pata |
 |
| Vista del llac Sora Pata i del Pomerape al fons, encara a Chile |
 |
| Baixada cap a Pacovito amb el Sajama al Fons |
 |
| Aigua termal de Pacovito |
Dia 3 (De Pacovito a Sajama, 6km i pla)
 |
| Capitán, David i Aida |
Comencem el dia de la millor manera: veient com surt el sol des de dins de les aigües termals. Ens acompanyen l’Aida i el David, amb qui xerrem. Ells vivien a la Paz, però quan la seva mare va marxar per ocupar un càrrec al poble de Curahuara, van decidir ocupar-se de les termes.
Són molt simpàtics i ens expliquen de quan el David treballava a Califòrnia en ramaderia, sobre els seus ramats d’alpaques i llames, dels seus projectes de produir truita de riu, de quan en David era guia i pujava guiris a la muntanya, de quan van organitzar un partit de futbol a dalt del Sajama i van perdre 12 pilotes, de com l’Aida fa pa amb fusta de queñuas i valora la vida pura d’aquí, de la feina del David que fa de camioner d’Arica a la Paz i de moltes altres coses, passem una estona molt agradable. Més tard ens porta en cotxe fins a Huanyacota, on a vegades hi ha flamencs, però nosaltres no en veiem.
Tornem cap al poble satisfets d’una gran excursió per una regió realment espectacular. Per ser honest, la Sophie i la Michelle caminen al poble, i l’Aline i jo fem autostop i hi arribem en un tres i no res.
Gaudim d’un últim sopar menjant sopa i alpaca amb pasta amb tot de francesos. Tots els guiris que he trobat al poble són francesos i no entenc un borrall de què diuen però m’ho he passat molt bé! Hauré de tornar alguna vegada del maig a l’octubre per pujar algun dels volcans (època seca, menys risc d’allaus i també més fred a les nits).
L’endemà ens aixequem a les 5 i anem a la plaça per agafar l’únic bus de tornada a Patacamaya, a les 5.30. Hi ha un munt de gent i de miracle aconseguim encabir-nos tots al minibus, locals i gringos.
Més fotos aquí: Àlbum Google Fotos del Trek al Sajama
Au revoir Sajama, mon amour!
Yep Yep Yep
Deixa un comentari