Ushuaia és un centre turístic a la banda nord del canal Beagle. Aquí paren tots els creuers que van o vénen de L’Antàrtida, els motoristes i ciclistes que han fet tota la ruta des del nord d’Argentina, esquiadors a l’hivern i nosaltres, és clar!
Es va crear l’any 1873 com un presidi aïllat i un lloc de missioners per evangelitzar els
Yagans, nadius de la zona, i es va anar transformant en el que ara és o volen que sigui: la ciutat “al fin del mundo”.
La ciutat és força comercial, però es poden fer uns
trekkings preciosos sense gaire esforç. En fem 3 d’un dia: la passejada al
Lago Esmeralda, l’ascensió de 5 hores (anar i tornar) al
cerro Guanaco al parc nacional Tierra del Fuego, i l’excursió al
glaciar Martial.
Laguna Esmeralda
 |
| Vistes desde Cerro Guanaco |
Travessant fronteres entre Argentina i Chile
Un cop aconsegueixo trobar un seient lliure en un bus cap a Punta Arenas (al gener i febrer cal comprar bitllets uns dies abans), començo un viatge de 12 hores per tornar cap a Xile. Sortim de les muntanyes i els boscos de faig i anem passant cap a la Tierra de Fuego seca, una estepa amb vaques i pous de gas natural, sembla el far west!
 |
| Cua de la frontera a Paso San Sebastián, Xile |
Al cap de 4 hores arribem a la frontera del Paso San Sebastián: fem una cua de 45 minuts a l’Argentina i una de 45 minuts més a la xilena. A més a la xilena et revisen l’equipatge per assegurar-se que no portis fruita, vegetals o fruits secs, segons diuen per protegir-se de malalties agrícoles.
Les fronteres rectes de la Patagònia actual
El tema de les fronteres entre aquests països és una mica rocambolesc. Un cop els espanyols van perdre aquests territoris, el “Virreinato del río de la Plata” passà a ser Argentina i la “Capitanía general de Chile” fou Chile.
Però la Patagònia era considerada “Terra Incognita” i va ser un campi qui pugui per adquirir el territori: els xilens fundaren Fuerte Bulnes el 1843 i Punta Arenas (1848) i cap al 1875 els xilens volien que la divisió entre els dos països fos la divisòria d’aigües (tots els territoris amb rius cap al Pacífic serien xilens), mentre que els argentins que la divisió fos feta pels pics més alts dels Andes i fundaren ciutats com Ushuaia o Río Gallegos per definir posicions en el territori.
 |
| Mapa de ruta d’en Yep Yep Yep |
Al final d’un arbitratge internacional liderat per Anglaterra i diferents tractats, el 1881 van establir fronteres, que si mireu el mapa veureu que són d’aquelles fetes amb regle. Xile mantenia l’accés a l’Atlàntic per poder fer intercanvis amb Europa i Argentina podia controlar millor la pampa i els atacs dels mapuches als seus ramats. El 1902 van acabar de perfilar les fronteres, amb la participació del gran aventurer i naturalista
Perito Moreno.
Després d’un acord el 1984 on van acabar d’ajustar les fronteres al Canal del Beagle, les coses estan tranquil·les, tot i que encara se les tenen per algunes illes, per la divisió a la part del “Hielo Patagónico” i parts de l’Antàrtida. El fet que Xile ajudés a Anglaterra amb el tema de les Malvines tampoc ajuda. El tema de les Malvines és com el tema de Perejil multiplicat per 100!
En fi, que és un cacau i que a vegades té coses absurdes com que anar entre dos pobles veïns com Ushuaia (Argentina) i Puerto Williams Chile) a 50 km, valgui 125 dòlars en zodíac o que autobusos xilens circulin per argentina durant 1000 km, però no puguis baixar en cap de les poblacions argentines que creuen. O que el gas natural que produeix Argentina a Tierra de Fuego no es distribueixi a Xile, per exemple a Navarino.
 |
| Barcassa que travessa l’Estret de Magallanes |
Les aventures (o desventures) de Magallanes
Un cop a Xile continuem per un paisatge sec i creuem en una barcassa l’estret de Magallanes, amb uns colors fantàstics, blaus i grocs i “toninas”, dofins blancs i negres, nedant al voltant.
La història del portuguès Magallanes és una de les que posa els pèls de punta. Treballant pel rei de Castella, va sortir el 1519 de Sevilla amb 5 vaixells per explorar una via marítima que unís l’Atlantic i el Pacífic. Va contactar els Tehuelches, indis nadius del nord de l’estret, als que van batejar com a Patagons, i d’aquí Patagònia.
Magallanes (1480-1521)
Hi ha dues teories: que ve de Pata Gao (peus grans en portuguès) o que ve del nom d’un personatge del llibre de cavalleries Primaleón anomenat Patagón. També va batejar Tierra de Fuego per les fogueres dels Tehuelches que veia a la costa.
Us podeu imaginar que l’aventura va tenir de tot: el tio anava sense mapes (mai ningú occidental havia navegat per allà), un vaixell va naufragar, rebel·lions d’alguns capitans que no veien clar el tema i foren executats, vaixells que van anar a explorar alguna via possible de pas i van decidir que en Magallanes estava sonat i que tornarien cap a casa…
Al final va aconseguir arribar al Pacífic, encara que més tard va morir en una lluita amb indígenes a Filipines. Magallanes es quedà amb el nom de l’estret i Sebastián Elcano arribà a Castella amb 18 sobrevivents i s’emportà el mèrit de ser el primer mariner occidental a fer la volta al món.
Punta Arenas
Finalment arribem a Punta Arenas, una ciutat petita i agradable, amb turistes però també molt moviment local, i unes postes de sol increïbles amb vaixells i l’estret de Magallanes.
 |
| Posta de sol a Punta Arenas |
És el lloc perfecte per preparar la propera aventura: caminar fins al Cabo Froward, el punt més al sud del continent sudamericà i el lloc on 2 dels vaixells de Magallanes van anar a comprar “tabaco” i mai més van tornar.
Salut!
Deixa un comentari