Un cop a Punta Arenas em preparo per a la propera aventura: arribar al Cap Froward, el punt més al sud del continent sud-americà! Més al sud d’aquí tot són illes!
M’han dit que és un camí que ressegueix la costa del canal de Magallanes, amb animals marins com foques o lleons marins i que s’han de creuar 3 rius en marea baixa. Són 40 km només d’anada des de l’inici del sender (80 km anada i tornada) o sigui que es fa bé en 4-5 dies, però jo vaig haver de caminar més perquè vaig perdre al bus d’anada!
Mapa de la Regió Sud de Patagònia
Dia 1: Río San Pedro a Estación Ballenera (12.2 km, +129, -129m)
Vaig cap a la parada del bus que va a San Juan, 70 km al sud, que surt a les 9 com m’han dit a turisme, però resulta que el bus passava a les 7! El pròxim és a les 6 de la tarda! Una dona que es diu Ana i té una paradeta de souvenirs em diu que a molts excursionistes els hi passa!
L’Ana té de tot a la seva paradeta!
Fent autoestop aconsegueixo arribar-hi i em poso a caminar!
Podeu veure un mapa de la ruta aquí:
Mapa de la ruta al Cabo Froward
Camino 15 km extres explorant coses abans de començar la ruta! Passo perPuerto Hambre, un lloc on els espanyols van intentar fundar una colònia el 1584, i tots van morir menys 1! Podria ser que fos per haver ingerit marisc contaminat, ja que en aquesta zona hi ha marea roja.
Al costat, el 1843, els xilens van fundar el Fuerte Bulnes per prendre posicions a l’estret, i després de 3 anys van decidir moure’s al nord i fundar Punta Arenas, ja que les condicions al Fuerte eren massa dures. I just 1 km més endavant hi ha la tomba d’Stokes, el capità del primer viatge del Beagle, que se suïcidà el 1828 per la pressió de les decisions de tenir sota el seu comandament a tota la tripulació.
M’allunyo d’aquest lloc amb tant mal “fario” tan ràpid com puc, passo per la Bahia Voces, on Magallanes sentí veus de la tribu local, els alacalufes o kaweskar, que vivien com els Yagansen canoes
Arribo al Río San Pedro, on comença la ruta al Cabo Froward, i més tard arribo al far de San Isidro. Aquí parlo amb altres excursionistes i veig que hi ha més gent fent el camí, cosa que em tranquil·litza! Camino una miqueta més i arribo a una badia que el 1906 era una estació balenera. Aquí acampo, cansat després d’un dia llarg.
La bellesa del paisatge Magallànic
Dia 2: de la “Estación Ballenera” al Río Nodales (20 km, +230m, -230m)
Nota important: per travessar els rius és important calcular quan és la marea baixa, i començar a travessar el primer riu un parell d’hores abans de la marea baixa. Entra aquí per veure la marea baixa a Punta Arenas i suma-li 30 minuts.
Avui és un dia clau! Vull travessar els 3 rius en un dia, a veure si és possible! Hi ha una sortida de sol espectacular i esmorzo mirant com les “toninas”, uns dofins blancs i negres, mengen a la badia.
Després de 2 hores de camí, travesso el riu Yumbel,amb l’aigua fins al turmell, i 3 hores més tard el riu De Gennes, amb l’aigua fins al genoll. La caminada continua per la costa 2 hores més, amb vista a glaceres a l’altra banda de l’estret, i vaixells mercants i de pesca que passen.
Travesso l’últim riu, el Nodales, just a temps, ja que l’aigua m’arriba quasi a l’engonal! Una parella d’alemanys m’indiquen des de l’altra vora el lloc més idoni per passar. Acampo al costat del riu i contemplo el paisatge. Hi ha núvols i algun raig de sol il·lumina una muntanya llunyana que no havia vist, com aquelles maquetes dels museus que encenen una bombeta quan pitges un botó. Preciós! Missió del dia complerta!
Posta de Sol al final del dia 2, al Río Nodales
Dia 3: de Río Nodales a Cabo Froward i tornar a Río Nodales (19 km, +579m, -579m)
Avui és el gran dia! Lleuger, ja que deixo la tenda plantada, em dirigeixo cap al Cap Froward 5 hores abans de la marea baixa per anar mentre la marea va baixant i tornar quan la marea va pujant, ja que el camí va enganxat a la costa
A mig camí, a la mòmia, gravo un vídeo on us podeu fer una idea d’aquesta caminada!
I al cap de dues hores més arribo a l’objectiu: una gran creu anomenada “Cruz de los Mares” marca el lloc, i està buida perquè el fort vent passi a través seu. Les vistes són espectaculars, ha valgut la pena!
Hi ha una placa on diu que el papa Joan Pau II hi anà el 1981, em pregunto si a peu o en helicòpter! En fi… Un cop comprovat que aquí no hi ha wifi torno a la meva tenda amb vista a l’estret de Magallanes, 4 hores al nord-est.
Cruz de los Mares a Cabo Froward
Dia 4: Río Nodales a Inicio Sendero (27 km +320m, -320m)
Ara només queda tornar! Ja sé que puc travessar els 3 rius de cop en un dia, o sigui que decideixo caminar fins a prop de San Juan, per agafar el bus ben aviat l’endemà!
Parella alemanya travessant un riu a la ruta del Cabo Froward
Altres caminants han vist balenes, llàstima que jo no! Tampoc foques! S’ha de caminar mirant a terra, amb tantes algues i còdols! Però he vist uns quants animalets:
Albatros, Cauquen, Toninas, Ostreros i Carancho
Acampo junt amb la parella alemanya que els últims dies anaven comprovant que estigués bé i amb dos germans, també alemanys, a qui la guineu els hi ha robat el menjar i han hagut de tornar.
Un cop de tornada a Punta Arenas no tinc ganes de veure la motxilla almenys durant uns dies! Em recupero i compro un tour per veure els pingüins de Magallanesa l’illa Magdalena. Són subantàrtics, ja que de març a agost se’n van a Brasil! N’hi ha una pila! 70.000 parelles!
Pingüins de Magallanes
I aquí un vídeo dels pingüins en acció:
Un cop recuperat em preparo per anar a les Torres del Paine, un lloc que tothom em diu que encara que estigui ple de gent hi he d’anar. A veure!
Deixa un comentari