Amb la Lara i el Charles decidim explorar la zona volcànica de Laki en bicicleta. És una zona poc accessible amb uns paisatges espectaculars i una natura indòmita, que amaga un passat tràgic.
El 1783 va haver-hi una erupció de 8 mesos que va afectar tota Islàndia, matant el 50% per cent de la ramaderia i el 25% de la població de l’illa. També va influir la resta del món, modificant els monsons a l’Àsia i refredant la temperatura a Europa durant anys!
A continuació podeu veure un vídeo de l’aventura en bicicleta, i més avall, informació de la ruta i de l’erupció del 1783.
Fitxa tècnica de l’Aventura al Laki en bicicleta
- Enllaç al Track de wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-bikepacking/bike-adventure-to-laki-108166277
- Distància i desnivell en bici: 74,2 km/ ±1116m
- Distància i desnivell a peu: Laki Hike (4 km ± 200 m), Tjarnargígur (4,5 km ± 70 m), Úlfarsdalur (11 km ± 300 m)
- Durada: 3 dies
- Dificultat: Mitja
- Material: Tenda, alforges improvisades, motxilla petita, menjar per 3 dies, sac de dormir, aïllant, fogonet, bicicleta
- Info pràctica: es pot comprar menjar a Vík o Kirkjubæjarklaustur, els llocs més propers a la zona. Per informació detallada de la zona podeu visitar la pàgina del parc Nacional de Vatnajokull, amb descripcions de l’erupció, informació d’interpretació del paisatge (veure el magnífic arxiu “visitor trail guide leaflet“) i de les rutes a peu que s’hi poden fer, així com mapes de la zona.
- Informació de l’erupció: podeu trobar aquí les fotos dels panells informatius del parc.
- Allotjament: Si aneu a peu o en bici podeu pernoctar una nit a un dels pàrquings al llarg del recorregut. Hi ha un refugi i càmping a Blágil, obert a l’estiu i fins a mitjans de setembre: https://www.south.is/en/service/blagil-skaftarhreppur.
- Alternatives: els ràngers ens van dir que és possible anar per pista cap a l’est de Kirkjubæjarklaustur seguint la branca de l’erupció anomenada Brunahraun, i que faria una interessant extensió d’aquesta ruta.
Laki, una erupció històrica
El 8 de juny de 1783, una fissura de 25 km amb 130 petits craters es va anar obrint a la zona de la muntanya Laki, enmig de grans explosions. Durant 8 mesos, fonts de lava d’entre 800 i 1400 metres, van expulsar 42 bilions de materials basàltics que van anar circulant fins al mar i núvols tòxics d’àcid fluorhídric i de diòxid de sofre.
Associada al volcà Grímsvötn, que es troba sota la glacera Vatnajokull, aquesta erupció va suposar una catàstrofe per Islàndia, amb la mort per intoxicació del 50% de la ramaderia i una fam que va matar el 25% de la població islandesa.
Un clergue que vivia a la zona, Jón Steingrímsson, va fer un relat detallat de tota l’erupció i la cruesa amb la qual la van patir els habitants, i ha servit als científics per estudiar-la. Fins i tot el van batejar com el “clergue de foc“, ja que va pronunciar un sermó mentre la lava s’acostava a la seva església i miraculosament el temple es va salvar de ser engolit per la lava.
La influència del Laki va traspassar fronteres: aquest gran núvol tòxic es va traslladar per Europa seguint un sistema d’altes pressions, circulant primer cap a Escandinàvia i Àustria, per moure’s més tard cap a França i Anglaterra. Això va provocar primer un estiu molt càlid i més tard, diversos hiverns molt freds, que van provocar males collites durant uns anys. Creuen que fins i tot podria haver estat un factor desencadenant de la Revolució Francesa!
També va modificar les collites d’arròs al Japó i va afectar els monsons a l’Índia i l’Àfrica, provocant menys pluviositat i fam al llarg del riu Nil! Es calcula que un milió de persones van morir al Japó i que un sisè de la població d’Egipte va morir de fam.
Dia 1: De Fagrifoss a Lambavatn (33,5 km, +635m, -397m)
El primer dia conduïm de Reykjavik fins a la granja de Hunkubakkar, parant a Vík per menjar alguna cosa i comprar al súper, tardem unes 3 hores i mitja. Després continuem 16 km per la carretera F206, travessant un riu no molt profund, fins a arribar al riu Geirlandsá, on deixem aparcada la furgoneta.
La idea de fer aquesta ruta en bicicleta és per travessar uns quants rius, que d’altra manera, s’ha de fer amb un vehicle 4×4. Preparem tot l’equipatge i passem el riu, amb mitjons alguns i xancles els altres! Només creuar ens trobem la pintoresca cascada de Fagrifoss, elegant i serena, donant-nos la benvinguda a l’aventura!
Després continuem per una carretera ampla i plena de rocs. Les nostres bicis tenen un neumàtic de 32 mm, no gaire adient per aquesta ruta, i fa que hàgim d’empènyer la bici alguns trams. Si teniu una mountain bike o una “fat tire bike” us serà molt més fàcil!
Fa sol i hi ha uns bonics núvols lenticulars a l’horitzó, i ben aviat arribem al segon riu. Mai s’ha de menystenir els rius a Islàndia, però en les condicions que vam fer nosaltres la ruta, no vam tenir problemes per creuar-ne cap, estaven força baixos.
Continuem en una tendència ascendent en un terreny irregular fins a arribar a un altiplà, i allà comencem a veure els camps de lava de l’erupció a la distància.
Poc després arribem a un lloc amb panells informatius de l’erupció del Laki i lavabos. Resulta que la muntanya Laki no forma part de l’erupció de 1783, sinó que va ser creada fa 20.000 anys per una erupció sota una glacera! Per això la roca és hialoclastita, amb un color més marronós.
Fem un recorregut per l’interior d’un antic crater i pugem al cim del Laki (818 m), des d’on veiem una filera de cons volcànics que conformen la fissura de l’erupció de 1783. Estem al·lucinant amb el paisatge, és una meravella!
Després continuem en bici, mentre veiem la posta de sol, fins al llac Lambavatn, on decidim acampar. A les 21, quan ja hem muntat el campament al pàrquing, a prop d’unes taules de pícnic, apareix un quatre per quatre del Parc Nacional. Pensem que ens caurà una multa descomunal per acampar fora d’un lloc autoritzat!
Però del cotxe baixa un noi alt i ros que es diu Benedict i ens diu que podem acampar allà, que és permès una nit de pernoctació fora dels càmpings autoritzats si la gent es desplaça en bici o a peu. I no només això! Ens treu un mapa del Parc Nacional i ens explica tots els camins a peu que podem fer l’endemà. Una meravella, sembla un elf sortit del no-res!
Ens acomiadem d’en Benedict, preguntant-li si al campament de Blágil l’endemà tenen cervesa. Ens diu que no, però diu que veurà que pot fer! Ens adormim ben de pressa després d’un dia ben intens.
Dia 2: de Lambavatn a Blágil (19.8 km, +226m , -390m)
El segon dia es desperta més rúfol, però fa un dia ideal per explorar la zona!
Primer anem cap a la zona de Tjarnargigur, on fem una ruta des d’aquest crater fins a Eldborgarfarvegur. En aquesta zona hi ha lavabos i panells informatius. Tjarnargigur és un fantàstic llac situat a dins d’un cràter i tornem a al·lucinar caminant pels camins habilitats (les molses són molt fràgils i no es poden trepitjar).
Podem observar dos tipus de molsa, una de més blanquinosa, que ocupa posicions més elevades en les roques (la Woolly Fringe Moss, Racomitrium lanuginosum), i una més verdosa que ocupa les cavitats i llocs baixos (la Dense Fringe Moss, Racomitrium ericoides). També hi ha líquens, com ara el Stereocaulon vesuvianum.
Després fem uns 6 o 7 quilòmetres més en bici fins a arribar a la caminada d’Úlfarsdalur. Deixem les bicis arrepenjades sobre uns pilons de fusta (no calen cadenes a Islàndia, ningú toca res) i fem una caminada circular increïble: veiem uns núvols de pols que s’aixequen d’uns pseudocraters a la distància, una cascada increïble, paisatges verds i marronosos, una meravella! És un camí que han marcat fa poc amb pals grocs i val molt la pena!
Finalment, arribem al campament de Blágil, després de fer alguns descensos divertits i travessar més rius. Allà acampem i el Benedict ens apareix amb 4 cerveses ben fresques! Fem petar la xerrada amb ell i ens aclareix tots els dubtes que tenim de la zona.
Dia 3: de Blágil a Fagrifoss (19,8 km, +226m, -337m)
Aquest últim dia és una mica de tràmit per desfer el camí d’anada tancant la ruta circular! Circulem a bon ritme i contents de l’aventura, visitar aquesta zona en bici ha sigut una bona idea.
Ja a la furgoneta, i un cop arribem a la “ring road” (carretera que circumval·la Islàndia), creuem la colada de lava que va baixar de les fissures del Laki i va enterrar més de 20 granges. Durant més de mitja hora circulem per impressionants coixins de lava coberts per molses denses que han impedit el creixement d’altres plantes durant 240 anys.
És una de les coses màgiques d’Islàndia, poder veure el dinamisme de la natura i la seva força, i la petitesa de la vida humana.
Salutacions!
Yep Yep Yep
Deixa un comentari