Choquequirao o “el bressol de l’or” són unes ruïnes que primer van ser dels “Chankas” i després dels inques. Choquequirao està al mig del no-res i es considera com una ciutat germana de Machu Picchu. Arribar-hi suposa dos dies caminant pel mig dels Andes, al costat del riu Apurímac. Som-hi!
Fitxa tècnica
- Enllaç al Track: ruta a Choquequirao (wikiloc)
- Distància i desnivell: 45 km +4450 -4450 m (Anada i tornada pel mateix camí)
- Durada: 4 dies
- Dificultat: Mitjana
- Material: Tenda, Motxilla, menjar per 4 dies
- Info: Possibilitat de comprar coses a Cachora, amb menys opcions que si compres a Cusco. Si es vol, es pot organitzar mules al telèfon 979 772 105, també parlant amb l’arriero Carlos (984 031 124) o directament a la plaça de Cachora en persona (preu 40 soles per dia). També es pot fer sense mules portant el pes tu mateix. Hi ha un projecte per a construir un telefèric directe a les ruïnes, però fins ara (2021), encara no s’ha construït i l’única manera d’arribar-hi és a peu. Preu d’entrada a les ruïnes: 60 soles.
Dia 1: Capuliyoc-Chiquisca (7.5 km, +70, -1100 m)
Amb la Marjorie i la Katja ens aixequem d’hora i anem cap al carrer Arcopata a Cusco, on de seguida trobem un conductor que ens porta fins a Cachora, on comença la nostra aventura!
La sortida de Cusco és ben espectacular, creuant la zona alta amb vaques d’Ancahuasi, i després baixant a les àrees més càlides de Limatambo i Curahuasi on produeixen mango, mandarines i advocat (palta en peruà), per tornar a pujar de nou.
Cachora està força alt, sobre uns 3000 metres. Aquí ens registrem i dinem al costat de la comissaria, en un lloc on cuina una senyora que és ben bé per llepar-se els dits! Crec recordar que era el restaurante René.
La Mar, la cuinera i la Katja
Com que anem una mica justos de temps, hem arreglat el viatge amb una senyora de Cachora, que ens ha organitzat les mules (tel 979 772 105). Tindrem 2 mules i un “arriero” que ens portaran l’equipatge per 80 soles al dia.
Per estalviar-nos 10 km de pista, anem fins a Capuliyoc en “carro”, on comencem a caminar cap a les 2 de la tarda. Aquí també coneixem al Carlos Peña Damián (tel 984 031 124), el nostre “arriero”, un home de poques paraules que es va animant durant el transcurs del viatge.
 |
| Inici del camí a Capuliyoc |
Uns 1400 metres més avall passa el riu Apurímac, i els “Apus” o muntanyes sagrades al nostre voltant tenen uns quants núvols enganxats que donen al paisatge un toc místic.
Inici del camí cap a Choquequirao
Anem baixant embadalits per un camí ample i fàcil de caminar, i al cap de tres hores arribem al campament de Chiquisca, on ens instal·lem abans que es faci de nit.
 |
| La Katja xerra amb en Carlos, que camina amb les “ojotas”, sandàlies que usen els “arrieros” |
La Mar baixant cap al campament de Chiquisca
 |
| La Marjorie, sempre preparada per fer una bona foto, i el riu Apurímac |
Dia 2: Chiquisca – Campament Choquequirao (12 km, +1800 m, -800 m)
El segon dia ens aixequem ben d’hora, amb el cel ben rúfol. De debò que és una benedicció, ja que avui és un dia on haurem de pujar molt, i fer-ho sense sol serà fantàstic!
Al cap d’una hora arribem a Playa Rosalina on ens registrem en un llibre de visitants, i creuem el pont sobre el riu Apurímac mentre cau una fina pluja.
Baixant al riu Apurímac
La pujada és bastant dura, però el fet de portar motxilla lleugera ajuda! Dinem a un poblet que es diu Marampata, a uns 3000 metres, i el temps comença a millorar. Parlem amb una parella local i ens diuen que els seus avantpassats van ser soldats desertors que es van instal·lar aquí a finals del segle XIX, fugint de la guerra del guano entre els xilens i els peruans.
 |
| Marjorie i Katja a Marampata |
El temps va millorant i el paisatge és espectacular, amb les casetes de Marampata envoltades de prats verds i la Gorja de l’Apurímac al fons de la vall. Dinem envoltats de gallines i un gat.
Continuem caminant i arribem a la porta de control, on paguem 60 soles per persona. Els guardes ens comenten que les ruïnes reben uns 20-30 visitants per dia de mitjana. Hi ha diversos plans per acostar més visitants a les ruïnes, a través d’un telecabina, que canviaran dràsticament la visita d’aquest lloc.
Al cap d’una estona, veiem les primeres terrasses de Choquequirao a l’atra banda de la muntanya. La Katja flipa, es pregunta: “com algú pot fer terrasses d’agricultura en un lloc tan boig?” Estan ben bé a frec d’un precipici gegant.
El Carlos ens diu que les terrasses que veiem tenen forma de “picaflor” (colibrí). Els peruans tenen una gran imaginació a l’hora de veure formes en les pedres i muntanyes i ruïnes, i afirmem donant-li la raó. La Katja se’ns acosta en privat i ens xiuxiueja: “¡Yo creo que se parecen a un chanchito!” (un porquet).
Terrasses inferiors a Choquequirao
 |
| La Katja flipant amb les construccions inques |
 |
| Colibrí o “chanchito”? |
Acampem al campament de Choquequirao amb un cel clar, que ens permet veure la Cruz del Sur i altres constel·lacions. El Carlos aquesta nit està ben xerraire i ens explica històries de quan acompanyà els arqueòlegs quan estaven explorant les ruïnes, i de totes les teories que ell té sobre Choquequirao, que era en el passat, que volien dir les constel·lacions pels seus avantpassats inques… També ens fa un croquis de què ens recomana veure l’endemà, ja que ell tornarà a Marampata per fer pasturar els cavalls.
Dia 3: Visita a les ruïnes i nit al campament Santa Rosa Baja (9 km, -1240 metres)
Avui és el gran dia! Ens aixequem ben d’hora, esmorzem i cap a les ruïnes s’ha dit!
La plaça principal de Choquequirao es troba a 3075 metres d’altitud i és un lloc ben espectacular! Si bé l’acabat de les ruïnes de roca metamòrfica no és tan fi com el de Machu Picchu, fet de granit blanc, el lloc és d’una bellesa sublim, amb la gorja al fons i amb glaceres a la distància. Com Machu Picchu, aquesta ciutat mai va ser descoberta pels espanyols.
El 70 per cent de les ruïnes encara estan a sota de la vegetació, el lloc és força gran i tardem 6 hores en explorar-lo a fons. La Marjorie avui té una energia desbordant i puja per tot arreu com si fos una cabra! És un privilegi viure aquest esperit explorador sense presses ni centenars de gent fent-se fotos amb “selfie-sticks” al voltant.
A la plaça principal hi arriba un aqüeducte fantàstic, que ve d’un turonet on hi ha edificis religiosos i unes colques o magatzems. Al costat de la plaça hi ha uns edificis gegants molt ben conservats i uns altres més petits que pensen que eren tallers.
 |
| Plaça principal, amb un canal d’aigua provinent de la zona superior on hi ha colques o magatzems |
Detall d’una edificació a Choquequirao
 |
| Edificis contigus a la plaça principal |
Pugem a un turó on es creu que es feien cerimònies i més enllà hi ha “la casa del sacerdote“, unes construccions quadrangulars al costat d’un mirador on es veu tota l’esplendor del riu Apurímac i de les valls del voltant.
 |
| Vistes cap a l’Oest: el riu Apurímac al fons de la vall i les ruines de Choquequirao a la dreta |
El lloc on vam al·lucinar més són les terrasses de las “llamas del sol”. Són unes terrasses que apunten a l’oest i intentem recordar el que ens ha explicat el Carlos.
Començant per sota, hi ha un pastor que s’assembla a la constel·lació inca del pastor, amb una fona, i més amunt hi ha una llama sola que unes terrasses més amunt es converteix en una llama amb una cria. Les llames són més i més abundants a mesura que vas pujant.
A dalt de tot hi ha una serp o “Amaru“, un animal que connecta el món que ens envolta o “hanakpacha” amb l’inframon “ukupacha”. Les llames miren cap al nord, d’on surt la constel·lació inca de la “llama brillant” (la lira).
 |
| Les “llamas del sol” |
 |
| Pastor al peu de les “llamas del sol” |
 |
| Katja i una “llama del sol” |
 |
| Equip Choquequirao! |
Cansats i satisfets abandonem les ruïnes i tornem pel camí que vam fer ahir fins al campament de Santa Rosa Baja. Si es disposa de més temps, es pot continuar cap a Machu Picchu (3-5 dies) o cap a Vilcabamba (encara més dies).
Dia 4: Santa Rosa Baja – Capuliyoc (12.3 km, + 1530 m, -600 m)
Avui ja només ens queda tornar. Ens aixequem ben d’hora, a les 4, per evitar la calor, i comencem a caminar amb els frontals. A les 7 arribem a Chiquisca i pugem cap a Capuliyoc on arribem cap a les 10 del matí. Justament a aquesta hora hi ha cotxes que han portat excursionistes que començaran la ruta. És una ruta bastant dura i mirem com somriuen mentre pensem: no sabeu el que us espera!
Choquequira des d’aprop de Capuliyoc
Ens acomiadem del Carlos i aprofitem per tornar al Cusco en un d’aquests cotxes. No para de sorprendre’m com és de fàcil moure’s per Perú!
Deixem els trastos a casa i anem fins el Casilda, un restaurant amb menjar típic peruà per celebrar com cal una bona aventura!
“Provecho”!
Yep Yep Yep
Deixa un comentari