És una ciutat força turística, però amb encant i té molts racons i locals interessants, com el cafè Coroncoro on es pot esmorzar sopa de peix envoltat de “costeños”, policies i algun guiri, o menjar ceviche sota d’un arbre de cautxú gegant, on hi ha paradetes on el preparen amb tomàquet i un munt d’ampolles amb diversos ingredients, com ara api.
Menjant ceviche a les parades d’Avenida Venezuela
Pugem a explorar la Fortaleza de sant Felipe, lloc d’una interessant batalla entre els espanyols i el pirata Drake. Des d’aquí es veu la part nova de Cartagena, on viu la majoria de la gent. Algú ens recomana anar al barrio de la Popa per veure un barri més popular, però al final no hi anem.
El volcà Totumo
L’endemà agafem un bus al barri de Cabrero que ens porta cap al nord fins a uns quilòmetres més enllà de Lomita Arena, on demanem que ens deixin. Des d’allà caminem un quilòmetre per arribar al petit “volcà” de Totumo, enmig d’un llac i de manglars. De l’interior de la terra en surt escalfor termal i un fang molt dens que no permet que t’enfonsis, una sensació molt estranya que gaudim envoltats d’una iaia de Barranquilla que es vol rejovenir i uns quants nens que flipen, igual que nosaltres.
Alejo al volcà Totumo
Enfangats al volcà Totumo
Palomino i Cabo de la Vela
 |
| Rosa i Yazira venent “tinto” a Cabo de la Vela |
Com que tota l’electricitat es fa amb generador, ens convencen per comprar dos litres i mig de benzina i poder veure el partit de copa del rei Barça-Athletic, que veiem al bar amb els nois del poble.
 |
| Posta de Sol a Cabo de la Vela |
Fem una caminada per veure el far, el “ojo de agua” i el “pan de azúcar”, amb bones vistes i turistes de Bogotá que es volen fer fotos amb nosaltres.
 |
|
| Vista des del Pan de Azúcar |
 |
| Dormir a una hamaca no és tan fàcil com sembla! |
També aprenem a dormir en una hamaca, no és tan fàcil com sembla! Per la postura, el fred de la matinada i sobretot pels colombians de vacances que obren el maleter del cotxe on tenen uns altaveus potents que escupen “vallenato” i “reggeaton” i converteixen el càmping en una discoteca en un tres i no res!
Aventura cap a Punta Gallinas
L’endemà sortim quan encara és de nit per anar a Punta Gallinas, el punt més septentrional de Sudamèrica. S’hi ha d’anar en tour, ja que només s’hi arriba en 4×4, travessant zones desèrtiques i enfangades. Coneixem a l´Andrea i la Caro que ens acompanyen en l’aventura.
 |
| Nena Waiu intentant cobrar peatges |
Nens i nenes Waius fan peatges amb cordes, que baixen a canvi d’unes fruites o galetes, i també venen síndries, cargols de mar i gambetes. Alguns colombians ens diuen que les empreses que extrauen carbó de la zona han desviat el riu, fent que molts pobles s’hagin quedat sense la poca aigua que tenien.
Arribem a Punta Gallinas i després explorem les dunes i la platja de Taroa, llocs d’una gran bellesa pel contrast de l’àrea desèrtica i el blau del mar!
Punta Gallinas és el punt més al nord de Sudamèrica, totalment diferent al Cabo Froward que vaig veure fa 2 anys al sud de Xile. La similitud és que són dos llocs molts autèntics amb una natura bellíssima.
 |
| Nens Waius a Punta Gallinas |
 |
| Punta Gallinas |
L’endemà tornem cap al sud i l’Eulyses, el nostre conductor, rescata a diversos vehicles atrapats al fang.
 |
| Rescat de cotxes encallats a la Guajira |
 |
| L’Eulyses ens porta a bon port amb el seu Super Jeep. |
Arribem fins a Río Hacha, un poble tranquil i acollidor amb gent que pren la fresca en cadires al carrer i turisme majoritàriament local, on celebrem amb la Carol i l’Andrea aquesta gran excursió, menjant a “la casa del marisco”.
A la casa del marisco amb la Caro, l’Andrea i l’Alejo
Deixa un comentari