Tres hores en bus més al nord de Punta Arenas arribo a Puerto Natales, un poblet al costat del mar que és la base per als viatges a Torres del Paine. Allí faig nit, organitzo la meva motxilla, amb el fogonet, tenda i menjar per a 8 dies (la caminada més llarga amb tot a sobre que hagi fet mai!) i l’endemà vaig en bus 2 hores més al nord per començar la caminada.
Mapa amb les opcions a Torres del Paine
Aprofitant que fa bon temps, cosa que pot durar poc a Patagònia, començo el circuit per les Torres. Conec en Llerson, un santiaguino molt simpàtic, i l’endemà ens llevem ben d’hora (a les 3!) per arribar al mirador i veure la sortida del sol! Espectacular!
Feliç a les Torres del Paine
Després continuo el circuit en sentit antihorari, passant per l’estepa i després per glaceres, com la fantàstica zona del llac Dickson.
Un dels dies més espectaculars és el que puja al coll Gardner i es veu la glacera Grey per primer cop, una massa immensa de gel de 28 km de llarg i 6 d’ample! Increïble! Aquí va un vídeo del lloc, sense paraules!
I al final de la glacera hi ha un llac amb icebergs ben bonic!
Lago Grey
Hi ha un ambient de companyonia entre gent experimentada i gent que camina durant més d’un dia per primera vegada, i campaments molt bàsics, o campaments equipats amb dutxes i refugis.
 |
| Cuinant al campament Paine Grande en hora punta |
Aquests són uns quants dels meus companys de viatge:
Freda, de New York. Descansa a l’ombra d’un arbre mirant el paisatge mentre els seus amics pugen a veure les torres. Xerrem una estona i em declara: “els xilens es queixen del seu país, els argentins tampoc n’estan contents i tu tampoc. I jo sóc de Nova York i tampoc estic contenta amb el meu… Aleshores em pregunto… On està la gent contenta amb el seu país?”. Sembla talment que la gent s’il·lumina, al costat dels arbres!
Freda
Llerson, Santiago de Chile. Hem pujat a la matinada a la base de torres del Paine i esperem que surti el sol. Uns israelites molt joves escolten música electrònica i gent va arribant, frontals al cap. En Llerson em diu somrient: “Chile es un ají”, amb els dits paral·lels, dibuixant la forma del seu país i jugant amb el significat del bitxo, que en xilè es diu ají, i la forma del seu país. Bona Llerson!
Llerson
Hugo, Vale, Yayo, xilens. Estudiants de biologia, els conec al campament del Paso. Molts universitaris xilens ben simpàtics fan el camí de les torres. Xerrem una estona i en Yayo sap parlar una mica de català i tot, après en una assignatura optativa a Santiago!
Hugo, Vale i Yayo
Koshiro i Rika, de Japó. Estan viatjant per Amèrica del Sud. Sempre molt somrients, cuino amb ells i al·lucino amb el superfogonet que tenen d’una marca nipona que mai havia vist, i maleeixo el meu MSR, que sempre falla en el moment més inoportú!
Koshiro i Rika
 |
| Llac Pehoe |
 |
| Cuernos i les Torres del Paine |
Un cop acabada l’excursió agafo el bus per continuar viatjant cap al nord, per creuar de nou a Argentina, al poble del Calafate, zona de glaceres i llacs de colors blaus elèctrics.
Més fotos a l’àlbum Torres del Paine
Deixa un comentari