Última etapa d’en Yep Yep Yep per Patagonia, pujant per la carretera austral i visitant glaceres, pobles i amics! Pots mirar l’aventura en aquest vídeo!
Una de les gràcies que té viatjar per Patagonia és anar creuant la frontera entre Argentina i Xile, per la diferència cultural i de paisatge. Els vents humits de l’oest porten pluja a la banda xilena, molt més verda, i neu al “Campo de Hielo Patagónico”. Aquest aire, ja sec, creua cap a Argentina on al cap d’uns quilòmetres forma l’estepa, un terreny sec i agrest fins arribar a l’atlàntic.
Algunes fronteres entre Xile i Argentina són fàcils de creuar amb cotxe o bus i altres són més rupestres! Podeu veure un mapa de la ruta que vaig seguir aquí:
Viatge per Patagonia
De Torres del Paine al Chaltén
Vaig sortir de Torres del Paine i vaig creuar fins a Calafate, a Argentina. Allà hi ha moltes coses a fer, de les més interessants visitar el Perito Moreno (una glacera que no creix ni decreix i que té una cara frontal amb despreniments cada pocs minuts, realment espectacular) i 2 hores al nord de Calafate el Parque Nacional Los Glaciares, al Chaltén.
Al Chaltén em vaig reunir amb la meva amiga Allison i els seus pares i vam estar explorant el parc: “la Laguna de los Tres”, amb vistes al pic Fitz Roy i la “Laguna del Cerro Torre” amb el Cerro Torre al fons. Fins i tot vam veure un Huemul, un cérvol d’aquesta zona força difícil de veure!
Aquest parc és increïble, amb moltes caminades d’un dia, càmpings i el poble del Chaltén té un ambient molt agradable, amb escaladors, locals moderns per menjar i bones gelateries! Hi ha una ruta més exigent, la Ruta del Cerro Huemul, de dos a quatre dies, per qui vol emocions encara més intenses.
També aquí em vaig retrobar amb l’Ale, una amiga xilena que vaig conèixer a Barcelona. Amb ella vam fer un viatge fantàstic des de Chaltén cap al Nord.
Del Chaltén a Villa ‘O’ Higgins
Vam sortir del Chaltén i vam creuar la Laguna del Desierto en barca, un llac que abans era xilè i ara és argentí. A l’altra banda hi ha la travessa més pintoresca de fronteres que he vist mai! La gendarmeria argentina estava a la vora del llac, amb un camp de futbol i tot de gallines que campaven amunt i avall. Un cop ens van posar el segell de sortida, estàvem a terra de ningú!
Mapa del Cruce per la Laguna del Desierto
Vam pujar uns 5 quilòmetres per un terreny força agrest on gent que anava en bici patia bastant! Vam acampar a la vora de la frontera amb Chile, i l’endemà vam baixar fins a Candelario Mansilla on ens van posar el segell d’entrada a Xile i vam agafar un vaixell fins a Villa ‘O’ Higgins.
De Villa ‘O’ Higgins a Coyhaique
Villa ‘O’ Higgins és un poble tranquil·líssim, amb un turonet que es diu Cerro Bandera, d’on es pot veure el poble i vam veure uns còndors volant sobre nostre i tot!
D’aquí vam anar a Caleta Tortel, un poble molt bonic amb passarel·les de fusta entre les cases i sense cotxes. És molt bonic veure com l’aigua puja i baixa en funció de les marees.
Vam seguir cap al nord fins a Puerto Tranquilo, on hi ha les Capillas de Mármol, un espectacle de la natura que val la pena explorar en barca.
De Tapera a Bariloche
A Coyhaique ens vam reunir amb el Roberto i la seva família i vam anar al riu a remullar-nos.
L’endemà vam anar a Tapera, i vam observar com Gauchos (cowboys argentins) i Huasos (cowboys xilens) compartien cultura i teca en un ambient de germanor. Van rostir uns quants xais i es van beure tot el vi de la regió! La relació entre els habitants a banda i banda de la frontera posa de manifest les barreres artificials que creem els humans amb les fronteres.
L’Ale va agafar un avió cap a Santiago, en Roberto va tornar a Coyahique, i jo vaig anar cap a Bariloche, creuant de nou per Futaleufú i Esquel, per observar una vegada més els increïbles tons blaus del llac Nahuel Huapi al capvespre.
Salutacions!
29 març 2015 at 18:34
No ens cansem d'escoltar la Mercedes Sosa i veure aquests paisatges tan tranquils… transmet una serenor i harmonia. La Natura és una meravella i felicitats per gaudir-la i compartir-la amb tots nosaltres.