Arequipa és una ciutat bonica i elegant, amb edificis fets de “sillar”, una pedra blanca volcànica, que li dona el nom de “ciudad blanca” (podeu trobar més info del sillar a la meva entrada sobre la pedra del sillar) sota la presencia imponent del volcà Misti.
Em passejo pel centre, amb la catedral, la “Compañía de Jesús” i una bonica plaza de Armas.
Els edificis tenen una construcció ben interessant, com a reforç dels freqüents terratrèmols que els destrossen de tant en tant. Comparat amb Cusco, em sembla una ciutat més ordenada y tranquil·la (i també un pèl més sosa). També aprofito per donar un cop d’ull al Monasterio de Santa Catalina, un monestir que sembla ben bé un poble, on van viure monges durant 4 segles.
 |
| Catedral d´Arequipa |
 |
| Compañía de Jesús, ben reforçada contra els terratrèmols i en Yep Yep Yep fent el lluç |
Però el que realment estimula la ment d´en Yep Yep Yep és la vista dels imponents volcans que envolten la ciutat d´Arequipa: el Chachani, de 6.075 metres i el Misti, de 5.822 metres.
Ascenció al Volcà Misti (5822 metres)
Fitxa tècnica
- Enllaç al Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-al-misti-arequipa-peru-70620219
- Distància i desnivell: 7.3 km (+2500m, -180m) només anada
- Durada: 2 dies (7 hores el primer dia i 3 hores el segon per pujar, i baixada en 2 hores… corrent!)
- Dificultat: difícil per l’alçada, però no té cap dificultat tècnica. Jo la vaig fer a finals de Novembre i no hi havia neu
- Material: tenda d’acampar, roba per grans canvis tèrmics, fogonet, farmaciola
- Fotos de la sortida: àlbum del Misti
Mapa del Misti
Ens aproximem a l’inici del camí amb el taxi del seu germà passant el barri Alto Selva Alegre mentre anem parlant de política (hi ha eleccions generals a Perú a l´abril de 2016), d’Espanya i de futbol.
Comencem la caminada a la banda del sector Pastores, a 3.395 m. És un camí erm, ple d’arbustos secs i fa una calor que espanta. Al fons es dibuixa la perfecta forma del con volcànic que volem pujar.
José i el Misti
Començo bé i amb energia, però encara que ja fa més d’un mes que estic al Cusco i estic una mica acostumat a l’alçada, em canso més de pressa del normal.
Això de l’alçada és difícil d’explicar fins que no ho experimentes. El meu cos demana parar de tant en tant per poder abastir les meves cèl·lules d’oxigen, i menjar i beure aigua. L’única solució és anar al ritme que el cos et demana, que a vegades és un ritme ben lent!
Pugem per una secció anomenada “cola de lagarto“, amb debris volcànic que fa que avancis dos passos i en tornis un enrere.
I després arribem a la zona del “nido del Aguila”, més fàcil d’avançar per ser més rocós. No és una ascensió gaire tècnica a part del repte de l’alçada.
Al cap d’unes 7 hores de caminar acampem amb fantàstiques vistes d’Arequipa i del volcà Chachani al costat. Una llum vermellosa fa que sembli que estiguem a la lluna, i es fa de nit mentre les llumetes d’Arequipa s’il·luminen al fons.
José i el Chachani al fons
Paisatge màgic ala posta de sol
Posta de sol al Misti
 |
| Yep yep yep trinxat a dalt del cim |
En José pujant ben be a dalt de tot!
Camí al cràter del Misti
Cràter fumejant del Misti
Ens relaxem una estona a dalt del volcà i baixem com un llamp. L’alçada no es nota baixant! Si hem tardat 10 hores a pujar, tardem només 2 hores a baixar! Bufar i fer ampolles!
Ara només queda tornar a Arequipa i celebrar-ho amb una “chela bien helada”!
Salut!
Deixa un comentari