Un cop pujat al Misti m’organitzo per anar cap al Cañón del Colca, el segon més profund del món amb 4.150 metres de profunditat, a 165 km al nord-oest d’Arequipa.
Al costat de la “terminal terrestre” d’Arequipa hi ha unes furgos que em porten a Chivay (15 soles, 3h), passant a gairebé 5000 metres d’alçada, amb “vicuñas”, alpaques i llames pasturant. Les vicunyes són un parent de la llama (camèlids) que viuen de forma salvatge a grans alçades i que tenen un tuf de pèl al pit que és molt apreciat per ser un material tèxtil molt fi i de molta qualitat.
Zones d’interès visitades: Arequipa, el Valle del Colca, Valle de los Volcanes i Mollendo
Vistes camí al Colca
De Chivay agafo un bus i arribo a Cabanaconde, base turística del Cañón del Colca. És un poblet amb un cert encant rural, animals pel carrer, nens jugant a bales i dones amb barrets i robes de color blanc amb bordats típics de la cultura Cabana.
Cabanaconde, envoltada de fantàstiques muntanyes
Una excursió de dos dies pel Cañón del Colca
L’endemà surto a les 7 del matí (per evitar el sol) amb tenda, sac i fogonet per explorar el Cañón del Colca (també hi ha petits hostals pel camí per poder fer-ho ben lleuger). Vaig de Cabanaconde a San Juan de Chucho, una baixada impressionant en un terreny sec ple de cactus.
Pel camí em trobo un nen amb unes mules, que està molt emocionat perquè ha trobat una ceba. La tira als peus de les mules perquè avancin més de pressa i en 2 minuts la ceba està trinxada.
Em pregunta per què tinc barba i perquè soc tan pelut. Li dic que així soc. Li pregunto com es diu i em contesta: “Pedro, Perrrrrooooo”. Li pregunto com és la seva escola. Em diu: “feeeeeea”. Aquest nen és un reflex del paisatge, àrid i inhòspit, domesticat pels inques a través d’uns canals d’irrigació que transformen els llocs per on passen en un oasi, fent una bonica combinació verda i groga.
 |
| Pedrito, la ceba i el Cañón de Colca |
Quan arribo al riu, em trobo un noi que pesca truites amb una xarxa i la seva “enamorada”. La gent local es dedica bàsicament a l’agricultura, al turisme i a recollir “cochinilla”, un insecte que creix als cactus, molt apreciat per tenyir roba.
Parella pescant al Cañón del Colca
 |
| Tint de la cochinilla i cochinilles a la dreta |
Al migdia fa una calor considerable i m’instal·lo sota d’un arbre d’advocat (“palta”) per tocar la quena, flauta andina, i aprendre frases molt útils en quechua com ara: “Marsilina qaran sarata wallpakunaman” (la Marcelina dona menjar a les gallines). Al final acabo acampant aquí mateix, admirant el riu al fons de la vall i una paret gegant al meu davant de color groc.
 |
| Oasis i Sangalle al fons de la vall, Malata a dalt. Verds i grocs. |
L’endemà pujo al poblet de Tapay on la gent em saluda amb un ràpid “Hola” però no estan molt interessats a interactuar, estan cansats de guiris, crec. D’aquí baixo a Malata i cap a Oasis a baix de tot del “Cañón”, gran error, ja que és un lloc totalment turístic, no hi ha cap casa local, només hostals amb piscines per gringos.
Si ho feu algun cop us recomano no anar a Oasis i de Malata anar a Llahuar, un poblet amb hostals que té piscines termals, sense perdre alçada. Des d’aquí podeu tornar a Cabanaconde caminant o en “carro”.
Un cop m’he remullat a la piscina i he begut una “Arequipeña” a Oasis, ja no em queden ganes de tornar a pujar fins a Llahuar, i pujo amb un madrileny, una irlandesa i un israelià cap a Cabanaconde on arribem rebentats i ho celebrem amb una merescuda “chela”.
Podeu veure un mapa de la zona aquí:
Mapa de la zona del Colca
Una visita a la Cruz del Cóndor
L’endemà decideixo fer dia de descans i pujo amb el bus de les 7 del matí cap a “La Cruz del Condor”. Al meu costat hi ha dos hippies peruans que van a vendre braçalets en aquest popular mirador, on la gent hi va per veure còndors. Estan practicant rus i em sembla ben curiós i inútil aprendre rus en un lloc tan aïllat al mig dels Andes.
Però quan arribem a la creu del còndor entenc perquè: de cop arriben busos carregats de russos i polonesos, enmig del no-res! I jo que em pensava que estaven tots a Lloret! És més divertit mirar als guiris que intentar veure els còndors.
 |
| Turistes esperant que el còndor passi |
Hi ha un bonic camí al llarg del “Cañón” que val la pena fer i veig una bona colla de cactus florits ben bonics, amb colibrís gegants (Patagonia gigas) bevent-ne el nèctar, un pica-soques andí i la glacera Mismi al fons.
Fauna i Flora a la Cruz del Cóndor
Al final, al cap de dues hores, quan ja han marxat tots els russos i polonesos, apareix un còndor beeeen lluny, i es veu tan i tan petit que sembla una mosca.
El més divertit és tornar al poble. Pugem a un camió amb totes les venedores del mirador, una família de francesos que viatgen i una parella també de França.
Les senyores ens expliquen la història que dona origen a un ball típic de la zona, el Wititi.
Resulta que a la zona hi ha dues ètnies, els Collaguas i els Cabanas. La llegenda diu que un noi Collagua es va enamorar d’una noia Cabana, i que per poder estar a prop d’ella es va disfressar de dona Cabana per poder anar al ball i estar a prop d’ella, fent-se des de llavors el ball amb homes disfressats de dona
I els hippies toquen la quena a dins del camió, i ho fan la mar de bé!
Salut!
Deixa un comentari